arribar i moldre SCoord, enllestir una cosa al cap de poc d’haver-la començada / expressió usada per a manifestar que hom ha executat alguna cosa amb una rapidesa sorprenent (IEC, EC)
Ja ens esperaven; arribar i moldre; a les tres ja havíem acabat / Vam anar a la reunió i tot fou arribar i moldre; en un moment ja havíem finalitzat (Només s’usa en infinitiu) (R-M, *)
→ dit i fet
▷ fer via (p.ext.), passar via (p.ext.), no veure’s la feina als dits (p.ext.)
• arribar i empènyer (Men.), arribar i seure (Mall.)
[Barc., Vallès, Ripollès (A-M)]
moldre els ossos (a algú) SV, fatigar extraordinàriament (IEC)
Aquella feina mol els ossos a qualsevol / Aquella caminada ens va moldre els ossos; no podíem fer ni un pas més (*, R-M)
→ deixar mort (algú), deixar (algú) fet pols
▷ tenir els ossos mòlts (inv.)
arribar i moldre SCoord, obtenir tot seguit el que hom es proposava / expressió usada per a manifestar que hom ha obtingut alguna cosa amb una rapidesa sorprenent (Fr, EC)
Va ser arribar i moldre, vaig convèncer immediatament tota l’audiència de la necessitat de tirar endavant el meu projecte (Només s’usa en infinitiu)
→ dit i fet
▷ amb les mans buides (ant.), quedar amb un pam de nas (ant.)
• arribar i fer farina (Gir., Llofriu), arribar i fènyer (Val.), arribar i seure (Mall.), arribar i empènyer (Men.)
[Barc., Vallès, Ripollès (A-M)]
arribar i moldre SCoord, arribar tan oportunament que tot seguit s’obtingui el que es desitja (A-M)
Van arribar al teatre i de seguida van començar l’obra, d’això se’n diu arribar i moldre / Tothom s’esperava debades, i ell ve i arribar i moldre (Només s’usa en infinitiu) (*, Fr)
→ dit i fet
• arribar al molí i fer farina (Gir., Llofriu), arribar i fènyer (Val.), arribar i seure (Mall.), arribar i empènyer (Men.)
[Barc., Vallès, Ripollès (A-M)]