fer-se el longuis SV, dissimular / amagar, no deixar endevinar (els veritables sentiments, les intencions) (IEC, *)
El culpable és en Joan, encara que ara es faci el longuis
→ fer el suec
▷ fer el sord (p.ext.), tirar la pedra i amagar la mà (p.ext.)
fer-se un ronyó d’or SV, enriquir-se / fer grans guanys (R-M, *)
Amb ben poca feina s’ha fet un ronyó d’or; s’ha dedicat a fer d’intermediari / Amb el negoci del parc d’atraccions ell s’ha fet un ronyó d’or (També s’usa amb la forma fer-se el ronyó d’or) (R-M, *)
→ fer-se la barba d’or, treure faves d’olla, cobrir-se d’or, fer diners, fer l’Havana, fer-se d’or
▷ tenir bon ronyó (p.ext.), tenir el ronyó clos (p.ext.), tenir el ronyó cobert (p.ext.)
fer-se càrrec (d’alguna cosa) SV, comprendre, ésser conscient, formar-se una idea clara (d’alguna cosa) (IEC)
No sap fer-se càrrec que els infants són enjogassats / Em faig càrrec que és un problema difícil (R-M, EC)
→ estar al cas (d’alguna cosa), prendre esment (d’alguna cosa), fer-se capaç (d’alguna cosa)
▷ fer-se el càrrec (d’alguna cosa) (v.f.)
fer-se el compte del perdut SV, abandonar-se a la malfeineria (A-M)
Aquest nou comptable sap fer-se el compte del perdut: es passa el dia xerrant per telèfon i llegint el diari
→ no trencar-se cap os (en alguna cosa), tenir el llangardaix amarrat a l’esquena, buscar postes de sol i caps de setmana
[Vinaròs, Val. (A-M)]
fer-se el dogal SV, dur-se ell mateix a perdre, privar-se de la llibertat o de la felicitat, portar-se a la desgràcia / provocar algú la pròpia perdició, privar-se de la llibertat o de la felicitat (A-M, EC)
Amb aquesta barrabassada s’ha fet ell mateix el dogal! / «El qui tot sol s’enamora, / ell mateix se fa es dogal» (*, A-M)
→ posar-se el dogal