MORIR

estirar la pota SV, morir / cessar de viure (EC, *)

Va estirar la pota l’any 1945

→ estirar els peus, batre els peus

PARLAR

estirar la llengua (a algú) SV, provocar algú amb habilitat a parlar sobre coses que, si no, callaria (IEC)

Em volia estirar la llengua i que li expliqués el que t’havia passat, però no vaig dir-li res

→ fer cantar (algú), obrir-li la boca (a algú), tocar el botet (a algú)

▷ retenir la llengua (p.ext.), anar-se’n de la boca (p.ext.), deslligar-li la llengua (a algú) (p.ext.), afluixar la llengua (p.ext.)

PASSEJAR

estirar les cames SV, fer una passejada / sortir a caminar, a passejar (IEC, EC)

Fa molta estona que estic assegut; tinc ganes d’anar a estirar les cames; ja torno de seguida (S’usa normalment com a complement dels verbs anar, sortir, etc.) (R-M)

→ fer quatre passes, estirar els ossos

▷ prendre l’aire (p.ext.), escampar la boira (p.ext.), prendre el sol (p.ext.)

PENEDIR-SE

estirar-se els cabells (de fer alguna cosa) SV, penedir-se en alt grau d’haver fet alguna cosa / penedir-se d’haver fet o d’haver deixat de fer quelcom (IEC, *)

S’estirava els cabells d’haver ofès tan injustament el seu amic / No ho vull fer perquè sé que després m’estiraria els cabells (El complement és opcional) (R-M, *)

→ mossegar-se els punys (de fer alguna cosa), donar-se cops al pit, pegar-se tocs pel cap

RENYAR

estirar les orelles (a algú) SV, renyar algú / infligir a algú una correcció (R-M, IEC)

Em sembla que haurem d’estirar les orelles a aquesta noia / Fa dues vegades que s’escapa de la classe; li haurem d’estirar les orelles; això no es pot tolerar (*, R-M)

→ picar la cresta (a algú), escalfar-li les orelles (a algú)

▷ estirada d’orelles (p.ext.)