clavar una acanada (a algú) SV, fer pagar excessivament per una cosa
A aquesta botiga claven una acanada a tothom qui hi entra / Li clavaren una acanada / En comprar el cotxe li van fotre una acanada (També s’usa amb el verb fotre i amb el modificador bon en posició prenominal) (*, EC, *)
→ clavar l’ungla (a algú), clavar un bon pessic (a algú), ficar les ungles (a algú)
clavar un miquel (a algú) SV, donar una resposta desagradable (R-M)
La discussió es va acabar quan l’Anna va clavar un miquel a la seva mare i se’n va anar de casa / Va reaccionar fotent-li un miquel (També s’usa amb el verb fotre)
→ clavar un moc (a algú), donar un miquel (a algú), donar mico (a algú), donar pota (a algú)
▷ rebre un miquel (inv.)
clavar l’ungla (a algú) SV, cobrar més del que cal / cotnar, fer pagar excessivament per una cosa (A-M, EC)
Sempre clava l’ungla als seus clients
→ ficar les ungles (a algú), clavar una acanada (a algú)
▷ clavar les ungles (v.f.), escurar les butxaques (a algú) (p.ext.)
clavar-li la porta pels nassos (a algú) SV, tancar la porta quan algú anava a entrar / acomiadar (algú) violentament, amb poca educació (IEC, EC)
Li va clavar la porta pels nassos i li va dir que no tornés mai més a casa seva / Li va clavar la porta pels morros i li va dir que no el volia veure mai més (També s’usa amb el verb fotre i amb els noms bigoti i morro)
→ tancar-li la porta pels nassos (a algú), tirar (algú) escales avall, treure (algú) a empentes (d’algun lloc), ventar-li la porta pels nassos (a algú), treure (algú) a puntades de peu (d’algun lloc), clavar una puntada de peu al cul (a algú)
▷ clavar-li la porta als nassos (a algú) (v.f.)
■ clavar una puntada de peu al cul (a algú) SV, despatxar algú de mala manera
L’empresari va clavar una puntada de peu al cul als últims treballadors que havien entrat a la fàbrica / Duia quatre anys treballant per a ells i ara li han clavat una puntada de peu al cul
→ donar una puntada de peu al cul (a algú), ventar-li la porta pels nassos (a algú), clavar-li la porta pels nassos (a algú)
clavar la llauna (a algú) SV, enfastidir, molestar, fer-se pesat, amb la seva xerrameca, fent soroll, etc.
A la sala, hi havia un nen petit que clavava la llauna a la resta dels assistents a l’acte / És una de les persones que claven la llauna cada vegada que et veuen i t’expliquen els seus problemes sense que hi tinguis interès
→ donar la llauna (a algú), clavar la tabarra (a algú), clavar una lata (a algú), donar una lata (a algú), donar taba (a algú), donar la tabarra (a algú), donar la llauna (a algú)
clavar-ne una al mall i dues a l’enclusa SV, no encertar / no actuar encertadament (R-M, *)
Pobre! Tant d’interès que hi posa; però en clava una al mall i dues a l’enclusa / Per més que s’hi esforci, sempre en clava una al mall i dues a l’enclusa (R-M, *)
→ clavar-ne una al mall i una altra a l’enclusa, no tirar-ne una en el solc, no fer-ne una de condreta
clavar-ne una al mall i una altra a l’enclusa SV, no encertar / no actuar encertadament (R-M, *)
No li surt res bé; en clava una al mall i una altra a l’enclusa; no reeixirà mai en cap negoci (També s’usa amb la forma clavar-ne una al mall i l’altra a l’enclusa) (R-M)
→ clavar-ne una al mall i dues a l’enclusa, no tirar-ne una en el solc, no fer-ne una de condreta
▷ no tocar mall ni enclusa (p.ext.)
clavar-li (alguna cosa) per la cara (a algú) SV, fer violentament retret d’alguna cosa a algú (IEC)
Li va clavar un bon reny per la cara / Tot el que li clavava per la cara cridant no era cert / Li va clavar pels morros que era un mentider i un fals (També s’usa el verb fotre i amb els noms bigoti, morro i nas en plural) (*, R-M, *)
→ tirar-li (alguna cosa) per la cara (a algú), tirar la cavalleria per sobre (a algú), fer-li petar (alguna cosa) per la cara (a algú)
▷ clavar-li (alguna cosa) a la cara (a algú) (v.f.), armar un vol (a algú) (p.ext.), clavar crits (a algú) (p.ext.), cantar les veritats (p.ext.), escopir-li a la cara (a algú) (p.ext.)
■ clavar una lliçó (a algú) SV, castigar algú perquè escarmenti
Van clavar una lliçó a la nena perquè no tornés a fer cap entremaliadura / Si li claven una lliçó, segur que no ho tornarà a fer
→ donar una maneta (a algú), picar-li els dits (a algú), donar una lliçó (a algú), deixar (algú) escaldat, deixar (algú) arreglat