ENSORRAR-SE
caure a terra SV, caure, deixar de sostenir-se dempeus o a nivell més alt que el sòl (A-M)
La casa va caure a terra de vella
→ anar-se’n a terra, venir-se’n, entrar-se’n
▷ caure en terra (v.f.)
caure a terra SV, caure, deixar de sostenir-se dempeus o a nivell més alt que el sòl (A-M)
La casa va caure a terra de vella
→ anar-se’n a terra, venir-se’n, entrar-se’n
▷ caure en terra (v.f.)
caure al bertrol SV, caure a la trampa (IEC)
Són molt ingenus, han caigut al bertrol sense cap problema
→ caure al llaç, caure a la ratera, picar l’ham, menjar-se l’ham
caure en error SV, equivocat / cometre un error (Fr, *)
Vas caure en error quan vas creure que aquelles accions pujarien
→ fer un pas fals, fer una passa en fals
▷ caure en l’error (v.f.)
caure bé (a algú) SV, escaure / venir ben adaptat al cos, de manera que faci impressió agradable a la vista (R-M, A-M)
Aquestes faldilles segur que cauen bé, no cal que te les emprovis / Aquesta brusa et cau molt bé / Aquesta pintura és massa fosca i al rebedor no hi cau bé (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (*, EC, R-M)
→ anar al pèl
▷ caure malament (a algú) (ant.)
caure-li al damunt (a algú) SV, escometre / atacar, venir abrivadament, hostilment damunt algú (R-M, *)
Li van caure al damunt dos subjectes i el van robar / A ple dia li caigueren al damunt dos delinqüents, que l’apallissaren (R-M)
→ caure sobre l’enemic, tirar-se-li a sobre (a algú)
caure sobre l’enemic SV, escometre l’enemic (EC)
El seu exèrcit va caure sobre l’enemic i el va vèncer
→ caure-li al damunt (a algú), tirar-se-li a sobre (a algú)
caure del cel SV, venir sense haver estat esperada (alguna cosa) (IEC)
Ha heretat uns diners caiguts del cel, perquè ni tan sols tenia un oncle a Amèrica que li hagués deixat la seva fortuna (S’usa normalment en forma perfectiva)
→ baixar del cel, caure dels núvols, baixar dels núvols
▷ tenir lloc (p.ext.), cop de sort (p.ext.)
caure dels núvols SV, esdevenir-se qualque cosa inesperadament / venir sense haver estat esperada (alguna cosa) (R-M, IEC)
Ha heretat una caseta caiguda dels núvols perquè ni tan sols coneixia l’oncle que s’ha mort a l’estranger (S’usa normalment en forma perfectiva) (R-M)
→ baixar del cel, caure del cel, baixar dels núvols
caure d’esquena SV, espantar-se / agafar por a causa d’un ensurt, etc. (EC, *)
Amb aquell ensurt vaig caure d’esquena
→ glaçar-se-li el cor (a algú)
caure de cul SV, sorprendre’s en gran manera (R-M)
Quan us ho digui caureu de cul, tan increïble és (R-M)
→ caure d’esquena, quedar de pedra