no ésser pagat amb tot l’or del món SV, tenir molt de valor (R-M)
La teva amistat no és pagada amb tot l’or del món / Aquest sacrifici no és pagat amb res del món; ja cal que l’hi agraeixis com es mereix (També s’usa amb les formes no ésser pagat amb res del món i no poder-se pagar amb tot l’or del món) (*, R-M)
→ no ésser pagat amb diners, no poder-se comprar amb diners
no ésser roba de cossari SV, no ésser cosa de poca valor, ésser una cosa digna de bon tracte (A-M)
Això d’aquesta caixa no és roba de cossari, és molt important
▷ no són ungles de sant (ant.)
[Mall. (A-M), cossari: mot no registrat a l’IEC (vg. corsari)]
no ésser-li bon mosso el rei (a algú) O, es diu de qui s’atribueix superioritat; especialment d’una noia molt exigent que desdenya els pretendents / no semblar-li res digne o superior a ell. Es diu d’una persona molt vanitosa (R-M, A-M)
És una noia tan ensuperbida, que ni el rei no li és bon mosso; però potser acabarà casant-se amb un pelacanyes / Que ja el rei no m’era bon mosso (R-M, A-M)
▷ donar carbassa (a algú) (p.ext.)
ésser un arlequí SV, el qui canvia fàcilment d’idees, de partit (EC)
És un arlequí: avui diu una cosa i demà tot el contrari
→ ésser un Proteu
ésser un Proteu SV, (ésser un) home que canvia sovint d’opinions o sentiments (A-M)
Aquest home és un Proteu: cada dia canvia d’opinió respecte a aquest tema
→ ésser un arlequí
ésser una carraca SV, (ésser un) vehicle vell i atrotinat (EC)
L’autocar era una carraca / Aquest auto és una carraca (EC, Fr)
→ estar fet pols
ésser de dies SV, ésser vell, d’edat avançada (A-M)
Aquella persona era ja de dies quan es va casar / El seu avi ja era home de dies, però caminava molt lleuger (S’usa normalment amb l’adverbi ja) (*, R-M)
→ tenir els seus dies, home d’edat avançada
▷ entrar en dies (p.ext.)
ésser de creure SV, ésser versemblant / merèixer ésser cregut (IEC, R-M)
És de creure que tot això ho diu sincerament; ell no sol fingir / És de creure que tot anirà tal com ens han dit; així que preparem-nos / Això és un disbarat, no és cosa de creure (També s’usa amb la forma ésser cosa de creure. Només s’usa en tercera persona del singular) (R-M, R-M, IEC)
▷ semblar mentida (ant.)
ésser el sac dels cops SV, ésser aquell a qui sempre toca de rebre, d’emportar-se les encarregades, etc. (IEC)
Està cansat d’ésser el sac dels cops i ara no vol deixar-se acovardir més; sempre planta cara (R-M)
→ ésser l’ase dels cops, tot ho paga el cul del frare, boc expiatori, boc emissari
▷ ésser el sac de cops (v.f.), dur-se’n les encarregades (p.ext.), pagar els plats trencats (p.ext.)
ésser l’ase dels cops SV, rebre tots els perjudicis / ésser la persona que s’emporta totes les culpes, els reganys, els mals tractes, etc. (R-M, IEC)
Ja estic cansat d’ésser l’ase dels cops; doneu la culpa a qui la tingui i no a mi (R-M)
→ ésser el sac dels cops, tot ho paga el cul del frare, boc expiatori, boc emissari
▷ pagar els plats trencats (p.ext.), ésser l’ovella negra (p.ext.), dur-se’n les encarregades (p.ext.), ésser la riota (d’algú) (p.ext.)