■ anar a batzegades SV, ésser propens a variar

El seu nivell productiu va a batzegades

→ anar a tongades, anar a temporades, anar a ràfegues

anar a dies SV, (anar) de manera discontínua. Unes vegades sí i altres no / uns dies sí i els altres no (R-M, IEC)

Avui els pescadors diuen que no han tret gaire peix: això va a dies, perquè ahir, per exemple, van fer molta pesca / Que estigui content o trist va a dies, és força inconstant (R-M, *)

→ anar a estones, anar a rauxes, anar a temporades, va com va, tenir llunes (algú), tenir dies (algú)

anar a estonades SV, (anar) una estona sí i una altra no (R-M)

No sempre hi ha tanta afluència de públic en aquest carrer. Va a estonades. Als matins no hi ha ningú (R-M)

→ anar a estones

anar a estones SV, algú, ésser d’humor, de tracte, d’intensitat, etc., variables, en funció del temps que passa (EC)

És un home que va a estones (IEC)

→ anar a dies, anar a estonades, anar a rauxes, anar a temporades

anar a ràfegues SV, ratxa / dit per a indicar que és propens a variar, inconstant (Fr, *)

La feina va a ràfegues (Fr)

→ anar a ratxes, anar a batzegades, anar a tongades, anar a temporades

■ anar a rauxes SV, dit per a indicar que és propens a variar, inconstant

No sempre està de bon humor, va a rauxes

→ anar a rampells, anar a dies, anar a estones, anar a llunes, més variable que el vent, tenir llunes (algú)

■ anar a temporades SV, ésser propens a variar

Que estigui de bon humor va a temporades

→ anar a tongades, anar a batzegades, anar a dies, anar a estones, anar a ràfegues

■ anar a tongades SV, ésser propens a variar, mudable, inconstant

De vegades tenim la botiga buida i altres la gent ha de fer cua al carrer, això va a tongades

→ anar a temporades, anar a batzegades, anar a ràfegues

ésser un arlequí SV, el qui canvia fàcilment d’idees, de partit (EC)

És un arlequí: avui diu una cosa i demà tot el contrari

→ ésser un Proteu

ésser un Proteu SV, (ésser un) home que canvia sovint d’opinions o sentiments (A-M)

Aquest home és un Proteu: cada dia canvia d’opinió respecte a aquest tema

→ ésser un arlequí

■ estar si plou no plou SV, fer un temps variable, inestable

Tant fa sol com s’ennuvola, avui està si plou no plou

▷ mal temps (p.ext.)

fer-ne una de freda i una de calenta SV, (fer) adés una cosa, adés la contrària (IEC)

Un dia l’humilia i l’altre li regala una joia; en fa una de freda i una de calenta (També s’usa amb la forma fer-ne de fresques i de calentes)

▷ dir-ne una de freda i una de calenta (p.ext.)

■ fer puges i baixes SV, no ésser constant, no ésser estable, ésser molt propens a variar, mudable

El seu caràcter fa puges i baixes / Aquesta setmana el teu humor ha fet moltes puges i baixes; què t’ha passat? (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició postverbal)

→ tenir llunes (algú)

▷ alts i baixos (p.ext.)

fer tots els papers de l’auca SV, variar de comportament o d’aparença segons les circumstàncies (IEC)

En aquesta cadena de televisió faràs tots els papers de l’auca, des de càmera o redactor fins a publicista

→ fer mil papers

▷ fer cara a tots els vents (p.ext.)

tenir dies (algú) SV, estar algú un dia d’una manera i un altre d’una altra (EC)

Aquesta professora té dies: ahir estava molt simpàtica, en canvi avui val més que no li preguntis cap dubte perquè t’engegarà a dida

→ tenir llunes (algú), anar a dies

▷ tenir un dia dolent (p.ext.), tenir un dia tonto (p.ext.), tenir un mal dia (p.ext.)

tenir llunes (algú) SV, ésser d’humor variable, tenir disposició desigual envers els altres o en determinades accions (EC)

Ara no vol sortir de nit; es veu que té llunes; abans no trobava mai l’hora de tornar a casa, a les nits (R-M)

→ tenir dies (algú), fer puges i baixes, anar a rauxes, anar a llunes, anar a dies, ésser un penell (algú)

▷ no haver-hi per on agafar (algú) (p.ext.), va com va (p.ext.), tenir males llevades (p.ext.), tenir coses (p.ext.)