venir bé (a algú) SV, estar d'acord amb alguna cosa (R-M)
Si ve bé a tothom, farem la reunió divendres / Vam proposar-li d'anar al teatre plegats, però a ell no li va venir bé / Si us va bé, veniu a sopar a les nou (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial i amb els verbs anar, estar, etc.)
venir bé (a algú) SV, ésser adequat, útil o eficaç / (alguna cosa) ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada (R-M, DIEC1)
Ha vingut bé que vinguessis / Ara no em ve bé d'anar-hi / Aquest clau no va bé; és massa llarg (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial i amb els verbs anar, estar, etc.) (*, EC, R-M)
→venir al cas, com un guant, venir-li dreta mà (a algú), caure bé (a algú), anar al pèl
▷anar malament (a algú) (ant.), fer bé (de fer alguna cosa) (p.ext.)
fer-s'ho venir bé SV, arranjar les coses segons la pròpia conveniència (R-M)
Durant la conversa va fer-s'ho venir bé per reclamar-li el que li devia / No sé com li ho diré, però ja m'ho faré venir bé (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial i amb la forma fer-s'ho anar bé) (R-M)
→arreglar-se-les, endegar-se-les, muntar-se-les, enginyar-se-les, entendre-s'hi