treure (alguna cosa) d'entre mans (a algú) SV, privar algú de continuar ocupant-se d'alguna cosa intervenint-hi (DIEC1)
Li va treure el projecte d'entre mans, perquè no el veia capaç de fer-lo correctament
▷treure's (alguna cosa) d'entre mans (p.ext.), lligar les mans (a algú) (p.ext.)
treure (alguna cosa) d'entre potes SV, sostreure una cosa a algú malgrat la seva vigilància o resistència (A-M)
Al mercat setmanal li van treure d'entre potes el moneder (També s'usa amb la forma treure (alguna cosa) de potes)
treure (algú) de botador SV, treure algú de punt, produir-li una irritació molt intensa, que li fa perdre la serenitat / exasperar-lo, fent-li perdre la serenitat (A-M, R)
Ses seves fetes me treuen de botador / Bé podria estrevenirse que arribasseu a ferme curt o el cuch de l'orella malalt ò á traure'm de solch y de botador (Normalment s'usa amb el complement en forma pronominal) (*, A-M)
→treure (algú) de polleguera, treure (algú) de mare, fer bullir l'enteniment (a algú), treure (algú) de fogó, crispar els nervis (a algú), treure (algú) del solc, treure el seny (a algú), posar malalt (algú), treure (algú) de seny, fer dessecar (algú), fer sortir el fetge (a algú), fer sortir la freixura (a algú)
[Mall. (A-M)]
treure (algú) de casa SV, despatxar / manar a un criat, a un treballador, etc., que se'n vagi (Fr, *)
Els amos de la torre van treure de casa tots els criats
→donar el passaport (a algú), donar la llauna (a algú), treure's (algú o alguna cosa) de sobre, engegar (algú o alguna cosa) a dida, ensenyar-li la porta (a algú), fer passar la porta (a algú), treure (algú) al carrer
▷donar la bola (a algú) (p.ext.), donar una puntada de peu al cul (a algú) (p.ext.)
treure (algú) de compàs SV, treure de l'estat tranquil i serè, fer perdre l'equilibri (A-M)
Els gossos aconsegueixen treure'l de compàs: els té una por terrible (Només s'usa amb el complement en forma pronominal)
→treure-li els pixats del ventre (a algú)
▷perdre el compàs (inv.), posar els pèls de punta (a algú) (p.ext.), treure (algú) de polleguera (p.ext.)
treure (algú) de compàs SV, treure de l'estat tranquil i serè, fer perdre l'equilibri (A-M)
Els petards el treuen de compàs (Només s'usa amb el complement en forma pronominal)
▷posar els pèls de punta (a algú) (p.ext.), treure (algú) de polleguera (p.ext.), treure (algú) del solc (p.ext.), treure (algú) de mare (p.ext.)
treure de dita SV, oferir preu més alt que el que havia ofert el darrer postor (EC)
Jo havia ofert cent mil pessetes per aquell quadre, però l'altre postor ho va treure de dita
treure (algú) de dubtes SV, aclarir / fer adquirir a algú certesa sobre allò de què dubtava (R-M, EC)
Amb aquella explicació va treure els alumnes de dubtes
→fer clar, posar (alguna cosa) en clar
▷treure (algú) de dubte (v.f.), sortir de dubtes (inv.)
treure (algú) de dubtes SV, aclarir / fer adquirir a algú certesa sobre allò de què dubtava (R-M, EC)
Amb aquell argument van treure tothom de dubtes / Sort que tu m'has tret de dubtes; ara ja sé quina actitud em cal prendre (També s'usa amb la forma treure d'un dubte) (*, R-M)
▷treure (algú) de dubte (v.f.), sortir de dubtes (inv.)
treure (algú) de fogó SV, fer perdre la paciència (A-M)
Aquells alumnes sempre treuen el mestre de fogó / Els seus comentaris estúpids em van treure de fogó / Una petita observació, que li féu l'Agneta, va treure'l de fogó (*, *, A-M)
→treure (algú) de mare, treure (algú) de botador, treure (algú) de polleguera