trencar el cor (a algú) SV, despertar un viu sentiment de compassió / commoure molt de pena o pietat / produir una gran pena, un dolor moral intens (DIEC1, A-M, EC)
Els gemecs del ferit trencaven el cor i tothom va córrer a ajudar-lo / Li ha trencat el cor que el nen plorés / Amb aquelles males notícies se li ha trencat el cor (També s'usa amb els verbs partir i rompre) (R-M, *, *)
→arribar-li al cor (a algú), tocar el cor (a algú)
▷travessar-se-li el cor (a algú) (p.ext.), rosegar-li el cor (a algú) (p.ext.)
trencar el cor (a algú) SV, produir una gran impressió de dolor, amb tendència al plor, despertar un viu sentiment de compassió / commoure molt de pena o pietat (EC, A-M)
Hi havia escenes a l'obra que trencaven el cor / Aquella escena trista li ha trencat el cor / Quan vaig sentir les notícies relatives a l'accident se'm va trencar el cor (També s'usa amb els verbs partir i rompre) (R-M, EC, *)
→tocar el cor (a algú), fer plorar les pedres
▷rosegar-li el cor (a algú) (p.ext.)
trencar el cor (a algú) SV, produir una gran impressió de dolor, amb tendència al plor, despertar un viu sentiment de compassió / commoure molt de pena o pietat (EC, A-M)
La situació d'aquells nens del tercer món li ha trencat el cor (També s'usa amb els verbs partir i rompre)
→tocar el cor (a algú), fer plorar les pedres
▷rosegar-li el cor (a algú) (p.ext.)