SORDEJAR
tenir les orelles a adobar SV, sordejar, no sentir allò que li diuen, per distracció o per conveniència (A-M)
Quan el renyen sembla que tingui les orelles a adobar. No fa mai cas de res
tenir les orelles a adobar SV, sordejar, no sentir allò que li diuen, per distracció o per conveniència (A-M)
Quan el renyen sembla que tingui les orelles a adobar. No fa mai cas de res
tenir les orelles a cal ferrer SV, (ésser) sord de conveniència (Fr)
T'ha sentit, el que passa és que té les orelles a cal ferrer
tenir les orelles a cal ferrer SV, entendre o sentir malament allò que s'ha dit (DIEC1)
—M'ho pots repetir? —Tenia les orelles a cal ferrer i no t'he entès prou bé
→posar es cossi dins s'almud, tenir les orelles a adobar, entendre-ho tot com un peix pes cul, llossar les orelles
▷estar al cas (d'alguna cosa) (ant.), prendre cresta per ballesta (p.ext.), entendre la «a» per la «b» (p.ext.), entendre faves per llentilles (p.ext.)
tenir les orelles a cal ferrer SV, no atendre (R-M)
No sents què et dic? Que tens les orelles a cal ferrer? (R-M)
→estar a la lluna, estar als núvols, estar al cel de les oques
tenir les orelles a llossar SV, ésser un poc sord, dur d'orella (A-M)
Em fa l'efecte que t'hauries de posar audiòfons, perquè tens les orelles a llossar
→tenir les orelles de suro, dur d'orella
[Vallès, Penedès (A-M)]
tenir les orelles de suro SV, ésser completament sord (Fr)
No et sentirà, perquè té les orelles de suro
tenir les orelles de tàpia SV, ésser completament sord (Fr)
Va tenir un accident i ara té les orelles de tàpia
tenir les penques (de fer alguna cosa) SV, ésser caradur / atrevir-se a fer alguna cosa poc correcta (R-M, *)
No va tornar-me els diners que li vaig deixar i ara té les penques de demanar-me'n altra vegada (R-M)
→tenir la cara (de fer alguna cosa), venir amb les penques (de fer alguna cosa), tenir la barra (de fer alguna cosa), tenir galtes (de fer alguna cosa), tenir la cara gruixuda (de fer alguna cosa), tenir collons (de fer alguna cosa)
▷tenir penques (de fer alguna cosa) (v.f.), tenir moltes penques (p.ext.)
tenir les penques (de fer alguna cosa) SV, ésser caradur / atrevir-se a fer alguna cosa poc correcta (R-M, *)
Ha tingut les penques de presentar-se a la festa sense que l'hi haguessin convidat
→tenir la cara (de fer alguna cosa), tenir la barra (de fer alguna cosa), tenir el morro (de fer alguna cosa)
tenir les potències ben obertes SV, ésser intel·ligent (R-M)
No ho ha dit impensadament, no, que té les potències ben obertes i ja sap de sobres què fa i què diu (R-M)