tenir l’orella dura SV, ésser mig sord, una mica sord / tenir dificultats a l’hora de sentir els sorolls o impressions auditives (Fr, *)

Li has de parlar amb la veu ben alta perquè té l’orella dura / Tornar-m’ho a repetir perquè no t’he entès, tinc l’oïda dura (També s’usa amb el nom oïda i amb els quantificadors bastant, massa, molt, etc. en posició preadjectival)

→ dur d’orella

▷ tenir l’oïda fina (ant.)