Cerca

CONTESTAR

sortir com un escorpí SV, contestar amb molta malícia o irritació (A-M)

Jo no et deia res mal dit, però tu t'has ofès i ja m'has sortit com un escorpí

sortir com un pinyol de cirera

tenir les dents esmolades (p.ext.), més encès que un toro (p.ext.)

CONTESTAR

sortir com un pinyol de cirera SV, contestar resoltament amb to d'irritació o d'agressivitat (A-M)

Y vos sortiran com un piñol de cirera diguent-vos que tots ells són el diable (A-M)

sortir com un escorpí

tenir les dents esmolades (p.ext.), més encès que un toro (p.ext.)

[Mall. (A-M)]

PARIR

sortir de comptes SV, una dona embarassada, passar del dia calculat per al part (DIEC1)

Esperen el naixement d'un dia a l'altre perquè ella ja ha sortit de comptes fa cinc dies / —A partir de quin dia surt de comptes? —A partir del 15 de febrer (R-M*)

estar fora de comptes

donar a llum (algú) (p.ext.), donar la criatura (p.ext.)

CERTESA

sortir de dubtes SV, assegurar-se de la veritat d'una cosa / adquirir certesa d'allò de què es dubtava (FrA-M)

Després de sentir moltes opinions ha sortit de dubtes / Per sortir de dubte val més preguntar-ho directament als interessats / S'amagà derrera 'ls finestrons pera sapiguer qui picava; ben aviat eixí de dubtes: era sa amiga (També s'usa amb el verb eixir i amb el nom en singular, opcionalment precedit del quantificador un) (*R-MA-M)

treure el gat del sac

sortir del dubte (v.f.), sortir de dubte (v.f.), tenir (alguna cosa) en quarantena (ant.), posar (alguna cosa) en dubte (inv.), posar dubte (en alguna cosa) (inv.)

CONVÈNCER-SE

sortir de dubtes SV, adquirir algú certesa sobre allò de què dubtava (EC)

Pregunta-li-ho: així sortirem de dubtes d'una vegada! / Ha eixit de dubte i ara ja sap quina decisió ha de prendre (També s'usa amb el verb eixir i amb el nom en singular, precedit opcionalment pel quantificador un) (EC*)

treure el gat del sac

sortir del dubte (v.f.), sortir de dubte (v.f.), treure (algú) de dubtes (inv.)

AÏRAR-SE

sortir de fogó SV, perdre la continència, especialment per ira / perdre la moderació, especialment per un accés d'ira (DIEC1A-M)

Quan li prohibiren de fer la festa que tant havia preparat, va sortir de fogó i els va insultar (R-M)

perdre els estreps, eixir-se de fogó, sortir de mare, perdre els papers, treure l'espina

treure (algú) de fogó (inv.)

HOMOSEXUAL

sortir de l'armari SV, algú, fer pública la seva homosexualitat

Fins als vint anys no va sortir de l'armari per por de què diria la seva família, però actualment el seu pare ja accepta que en Jordi sigui homosexual

ésser del ram de l'aigua (p.ext.)

INEXPERT

sortir de l'ou (algú) SV, no tenir experiència (R-M)

Ens van dir que érem sortits de l'ou, i no ens deixaren parlar / En Guillem sembla un noi acabat de sortir de l'ou perquè és jove, però, com que està ficat en el món de la informàtica des de fa molts anys, el domina (R-M*)

de la primera volada, no haver vist cap ase volar, sortir de la closca (algú), no haver sortit de l'ou (algú)

a les beceroles (p.ext.)

NOU

sortir de la capsa SV, alguna cosa, estar en bon estat, talment com si fos nova

Ja té una carrera a les mitges i tot just han sortit de la capsa / Aquest vestit fa quinze anys que el tinc i sembla acabat de sortir de la capsa

nou de trinca (p.ext.), no tenir mal ni dol (p.ext.)

VESTIR (v. tr.)

sortir de la capsa SV, anar correctament vestit i endreçat / portar vestits nous o molt endreçats (DIEC1Fr)

Tots anàvem vestits d'esport i sense gaire mirament, però ell va sortir de la capsa; no li faltava cap detall / En Josep sempre sembla que surti de la capsa (R-MDIEC1)

parèixer el diable del Socors (ant.), anar vestit de danseta (ant.), net com una patena (p.ext.), anar de pontifical (p.ext.), vestir bé (p.ext.), anar conforme (p.ext.), posar-se els drapets bons (p.ext.)