perdre l'esma SV, descoratjar-se / perdre el coratge (R-M, *)
Quan va sentir que l'acusaven va perdre l'esma i ni tan sols se sabia defensar (R-M)
→perdre les forces, perdre les ales, perdre s'enravenada
▷no tenir esma (p.ext.), adormir-se-li les sangs (a algú) (p.ext.)
perdre l'esma SV, perdre la facultat de l'orientació, de saber per on es va o què es fa (DIEC1)
Es va trobar a les fosques, però no va perdre l'esma i va saber trobar la porta / Un petit canvi en el sistema de selecció li féu perdre l'esma / Ab la fosquedat vaig perdre l'esma enterament: més d'una hora de nit aní sens saber hont me trobava / Li feien donar tres toms per a que perdés l'esma (R-M, R-M, A-M, A-M)
→perdre el nord, perdre el quest, perdre la carta de navegar, perdre sa tramuntana de vista
perdre l'esma SV, perdre la raó, el seny; tornar-se boig (A-M)
El meu avi quan va tornar de la guerra havia perdut l'esma
→beure's el cervell, perdre el cap, beure's el seny, perdre el senderi, trabucar-se-li l'enteniment (a algú), perdre es corbam