mira qui parla O, expressió per a indicar que allò que algú retreu d'altri se li pot retreure a ell mateix / exclamació amb què volem indicar que aquell qui acaba de parlar de defectes d'altri pateix dels mateixos (DIEC1, A-M)
—Ahir no vas anar a la reunió, eh? —Mira qui parla! Tu tampoc, pel que m'han dit / Dius que sóc dormilega? Qui parla! Cada dia fas tard a l'oficina (També s'usa amb el verb guaitar i ometent el verb principal) (*, R-M)
mira qui parla O, expressió per a indicar que allò que algú retreu d'altri se li pot retreure a ell mateix / exclamació amb què hom vol indicar que aquell que parla o ha parlat de defectes d'altri pateix dels mateixos defectes (DIEC1, EC)
Que dius que jo soc intransigent? Mira qui parla! El rei de la intransigència (També s'usa amb el verb guaitar i ometent el verb principal)
mira qui parla O, exclamació amb què hom vol indicar que aquell que parla o ha parlat de defectes d'altri pateix dels mateixos defectes (EC)
Que jo soc un maniàtic? Mira qui parla! Em sorprèn que diguis això, quan tu tens més manies que jo! (També s'usa amb el verb guaitar i ometent el verb principal)