ai cabàs SN, ésser sorprenent, desconcertant per les seves característiques / ja és massa, això! (*, IEC)

En una mateixa setmana li va tocar la loteria i va encertar la travessa, ai cabàs!

→ aquesta sí que és bona, ésser massa

ai mare SN, expressió usada per a manifestar sorpresa (EC)

Així ara en Manel surt amb una noia? Ai mare!

→ alça, Manela; Déu meu; os pedrer; os pedreta

alça, Manela SN, expressió exclamativa usada per a denotar sorpresa, admiració, desacord, etc.

S’han casat perquè ella estava embarassada? Alça, Manela!

→ ai mare, Déu del cel, os pedrer, os pedreta

com hi ha Déu SAdv, exclamació que demostra sorpresa (EC)

S’ha fet mal! Com hi ha Déu!

→ com hi ha món

com hi ha món SAdv, exclamació amb què hom demostra sorpresa, decepció, etc. (EC)

Dius que s’ha comprat una barca? Com hi ha món! Si mai no volia pujar-hi perquè es mareja en mar! / S’ha ferit! com hi ha món! (R-M, EC)

→ com hi ha Déu, ja ho veus

cop d’efecte SN, esdeveniment inesperat que sorprèn vivament (Fr)

En interrompre l’orador de la manera com ho ha fet, només cercava un cop d’efecte, i, certament, ens deixà parats / Aquell darrer cop d’efecte ens va deixar a tots ben trasbalsats (R-M)

→ cop de teatre

▷ fer sensació (p.ext.)

cop de teatre SN, esdeveniment inesperat que sorprèn vivament / acció, resolució, d’efecte, inesperada (Fr, IEC)

Sempre es guarda un cop de teatre per al final i així aconsegueix mantenir-nos atents

→ cop d’efecte

Déu me’n guard O, expressió usada per a manifestar sorpresa

Déu me’n guard! Què és això?, ja pots netejar la paret i totes les pintades que hi has fet! / Que tornen a a anunciar pluja? Déu nos en guardi! (També s’usa amb la forma Déu me’n guardi)

→ valga’m Déu, Déu meu

Déu meu SN, serveix per a expressar diversos afectes i sentiments: admiració, alegria, dolor, impaciència, resignació, etc. (A-M)

Déu meu, quina alegria va tenir quan li van regalar el cotxe!

→ Déu del cel, valga’m Déu, ai mare, Déu me’n guard, Mare de Déu santíssima, Maria santíssima, verge santíssima, reina santíssima

▷ aquesta sí que és bona (p.ext.), qui ho diria (p.ext.), què va haver dit (p.ext.)

i ara SConj, exclamació que demostra sorpresa per una acció o una dita inesperada d’un altre (EC)

I ara!, amb aquest fred i sortir sense abric! / I ara!, se n’ha anat sense dir-vos res? / I ara!, què em dius? (EC)

→ on s’és vist, què dius ara, què vol dir

ja ho veus O, expressió de sorpresa i ponderació (R-M)

Diu que ha trigat tres mesos a fer-ho? Ja ho veus! Tant? (R-M)

→ com hi ha món

■ ja s’ha vist al mirall O, exclamació amb què hom vol indicar que aquell que parla o ha parlat de defectes d’altri pateix dels mateixos defectes

S’ha queixat que tu sempre arribes tard? Però ja s’ha mirat al mirall, ell?

→ mira qui parla

jo et fot O, expressió emprada per a manifestar contrarietat, desacord (EC)

Jo et fot, ara diu que vol marxar de casa! (També s’usa amb el verb fúmer) (EC)

→ no fotis, no et fot

■ la mare del Tano quan era gitano SD, exclamació que denota sorpresa, indignació, esglai, etc.

La mare del Tano quan era gitano, no t’esperava tan d’hora / La mare del Tano! Com heu pogut organitzar-me una festa sorpresa sense que jo sospités res? (Es pot ometre quan era gitano)

→ la mare que el va matricular

■ la mare que el va matricular SD, exclamació que s’usa per a indicar enuig, sorpresa, etc.

La mare que el va matricular! Sempre aconsegueix sorprendre’m / La mare que t’ha matriculat! No tornis a donar-me un ensurt com aquest

→ la mare del Tano quan era gitano

■ la mare que el va parir SD, exclamació que serveix per a expressar sorpresa, enuig, etc.

Li ha tornat a tocar la loteria! La mare que el va parir, quina sort que té, sempre! / Qui el va parir! Va resoldre el problema més ràpid que jo! (També s’usa amb amb el verb fotre i amb la forma qui el va parir)

→ la mare que el va matricular, la mare del Tano quan era gitano

Mare de Déu santíssima SN, exclamació de sorpresa, d’esglai, de dolor, d’alegria, etc. (EC)

Ens ha tocat la loteria, Mare de Déu santíssima!

→ reina santíssima, Maria santíssima, verge santíssima, Déu meu, Déu del cel

■ Mare de Déu Senyor SN, exclamació de sorpresa, d’alegria, etc.

Mare de Déu Senyor! No em puc creure que finalment ho hàgiu aconseguit

→ Mare de Déu santíssima, Maria santíssima, verge santíssima

Maria santíssima SN, exclamació de sorpresa, d’esglai, de dolor, d’alegria, etc. (EC)

Maria santíssima, sí que ha crescut la teva filla des de l’últim dia que la vaig veure!

→ Mare de Déu santíssima, verge santíssima, reina santíssima, Déu del cel, Déu meu, Mare de Déu Senyor

mira qui parla O, exclamació amb què hom vol indicar que aquell que parla o ha parlat de defectes d’altri pateix dels mateixos defectes (EC)

Que jo sóc un maniàtic? Mira qui parla! Em sorprèn que diguis això, quan tu tens més manies que jo! (També s’usa amb el verb guaitar i ometent el verb principal)

→ ves per on, ja s’ha vist al mirall

mira-te’l O, expressió usada per a indicar sorpresa

Mira-te’l, ja arriba, avui és puntual! (També s’usa amb les formes mira-te-la, mireu-te’ls. De vegades es pronuncia [’mital])

■ no et fot O, expressió usada per a manifestar sorpresa

No et fot! Ara va dient que vol ser bomber. Cada dia està més torrat!

→ jo et fot, no fotis

no fotis O, expressió usada per a indicar sorpresa o contrarietat (IEC)

Que tu et cases? No fotis! / No fotis!, ara diu que no ens donaran la subvenció (També s’usa amb la resta de formes del present de subjuntiu) (EC, *)

→ jo et fot

on s’és vist O, expressió de sorpresa per un inaudit (R-M)

Mira! On s’és vist portar aquests vestits tan voluminosos? Deuen ser actrius d’alguna pel·lícula

→ i ara, què dius ara

■ os pedrer SN, exclamació usada per a manifestar sorpresa, admiració, etc.

Ai! l’os pedrer! No hauria dit mai que el Lluís acabés essent director de la fàbrica

→ os pedreta; alça, Manela; ai mare

▷ os pedrera (v.f.)

■ os pedreta SN, exclamació usada per a manifestar sorpresa, admiració, etc.

Ospedreta! Una altra vegada m’han tornat a ratllar el cotxe!

→ os pedrer; alça, Manela; ai mare

què dius O, expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega (EC)

Què dius! Que ja ets llicenciada? Que bé!

→ què dius ara, què vol dir

què dius ara O, expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega (EC)

Anar a la platja? Què dius ara! No veus que està a punt de ploure? (R-M)

→ i ara, què dius, què vol dir, on s’és vist

▷ què vols que et digui (p.ext.)

què vol dir O, expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega (EC)

—Em sembla que no vindré amb vosaltres a veure els avis. —Què vol dir que tu no vindràs amb nosaltres? Si jo t’ho dic, ho faràs i prou

→ què dius, què dius ara, i ara

valga’m Déu O, expressió d’esglai, de gran sorpresa, de compassió, etc. (IEC)

Valga’m Déu! Com pagaré la hipoteca ara, si no tinc feina? / S’ha esbotzat la reclosa? Valga’ns Déu! S’inundaran els camps! (També s’usa amb la forma valga’m Déu, val) (*, R-M)

→ Déu me’n guard, Déu meu

vatua déna SN, interjecció que denota sorpresa, enuig, etc. (EC)

Vatua déna, mai no hauria dit que un dia regalaria una moto al seu fill

→ vatua Déu, vatua l’olla

[déna: mot no registrat a l’IEC]

vatua Déu SN, interjecció que denota sorpresa, enuig, etc. (EC)

Que ens ha tocat la loteria? Vatua Déu!

→ vatua l’olla, vatua déna

vatua l’olla SD, interjecció que denota sorpresa, enuig, etc. (EC)

Li han regalat un cotxe, vatua l’olla

→ vatua Déu, vatua déna

verge santíssima SN, exclamació usada per a indicar sorpresa, esglai, dolor, alegria (IEC)

Verge santíssima! Què hi feu, aquí, tan d’hora? / Verge santa! Quin diamant més gros! (També s’usa amb la forma verge santa)

→ reina santíssima, Maria santíssima, Mare de Déu santíssima, Déu meu, Déu del cel, Mare de Déu Senyor

ves per on O, expressió de sorpresa i desaprovació (R-M)

Ara assegura que ell no ens va fer aquest encàrrec, ves per on! No deu tenir memòria o no li convé tenir-ne (R-M)

→ mira qui parla

▷ aquesta sí que és bona (p.ext.)