fer-se bones bragues (d'alguna cosa) SV, treure molt de profit d'una cosa (A-M)
D'aquell negoci se n'ha fet bones bragues
→treure estella (d'alguna cosa), treure nyapa (d'alguna cosa)
▷voler-la eixancada (alguna cosa) (p.ext.)
[Val. (A-M)]
fer-se bons bigotis (d'alguna cosa) SV, aprofitar-se bé d'una cosa, treure'n tota la utilitat possible (A-M)
De tot aquell enrenou, se n'ha fet bons bigotis
→treure partit (d'alguna cosa), treure estella (d'alguna cosa), xupar s'espina (d'alguna cosa)
fer-se capaç (d'alguna cosa) SV, assabentar-se (R-M)
Li ha explicat moltes vegades com ha de comportar-se, però ell no se n'ha fet capaç i sempre comet incorreccions (R-M)
▷no estar-ne capaç (d'alguna cosa) (ant.), prendre consciència (d'alguna cosa) (p.ext.)
fer-se càrrec (d'alguna cosa) SV, comprendre, ésser conscient, formar-se una idea clara (d'alguna cosa) (DIEC1)
No sap fer-se càrrec que els infants són enjogassats / Em faig càrrec que és un problema difícil (R-M, EC)
→estar al cas (d'alguna cosa), prendre esment (d'alguna cosa), fer-se capaç (d'alguna cosa)
▷fer-se el càrrec (d'alguna cosa) (v.f.)
fer-se càrrec de SV, encarregar-se d'alguna cosa, ocupar-se'n / encarregar-se d'algú (EC, *)
Fes-te càrrec de la casa mentre jo estigui fora / Des que va morir el seu pare, ell s'ha fet càrrec de tota la família
→estar al cas (d'alguna cosa), portar (alguna cosa) a coll
▷deixar de les mans (alguna cosa) (ant.), donar-li càrrec (a algú) (inv.), no deixar (alguna cosa) de la mà (p.ext.), pots pensar (alguna cosa) (p.ext.), pots comptar (alguna cosa) (p.ext.), treure la cara (p.ext.), tenir gran càrrec a les costes (p.ext.), ésser l'escala d'encortinar (p.ext.)
fer-se clar SV, fer-se de dia / veure's la primera claror del dia (EC, *)
Es lleva quan es fa clar
→fer-se de dia, alçar-se el dia, apuntar el dia, apuntar l'alba, clarejar el dia, despuntar el dia, esclarir-se el dia, néixer el dia, trencar l'alba, rompre el dia
fer-se comptes (d'alguna cosa) SV, figurar-se / suposar, calcular una cosa com a possible o probable (R-M, A-M)
Em faig comptes que els exàmens seran la setmana que ve / No conec l'home que l'acompanya; faig comptes que deu ésser aquell parent que havia de venir a veure'l / En aquest tal loch feya compte lo enamorat e dolorós cavaller poder esbatre les enamorades angusties que'l turmentaven (R-M, R-M, A-M)
→fer-se a la idea (d'alguna cosa), fer la sensació (d'alguna cosa)
▷fer comptes (d'alguna cosa) (v.f.), fer compte (d'alguna cosa) (v.f.)
fer-se comptes (de fer alguna cosa) SV, proposar-se / formar la intenció de fer alguna cosa (R-M, *)
No et facis comptes de sortir abans de les vuit perquè no hauràs acabat la feina (R-M)
fer-se coneixents SV, fer coneixença mútua dues o més persones (EC)
Aquell va ser el dia que en Pere i la Maria es van fer coneixents
fer-se conèixer SV, cridar sobre si l'atenció, mostrar de què s'és capaç (DIEC1)
Amb aquesta resposta s'ha fet conèixer; ha demostrat el seu egoisme / Es feu conèixer amb aquells articles tan forts (R-M, EC)