fer olor (d'alguna cosa) SV, donar indicis / tenir aparença o ésser-ne un indici (DIEC1, EC)
Tot això fa olor de frau / Aquesta carta fa olor de llagoteria (Només s'usa amb noms que denoten propietats valorades negativament, com ara frau, suborn, etc. com a complement de la preposició) (DIEC1, EC)
→fer pudor (d'alguna cosa), fer pudor de socarrim, fer pudor de cremat, fer mala espina (a algú)
fer olor de mort SV, estar a punt de morir
Està molt malalta i es morirà aviat, fa olor de mort
→estar a les acaballes, estar a l'ull de Déu, la terra el crida, tenir sa candela encesa, no veure passar les grues del mes de març
fer olor de naftalina SV, expressió amb què hom fa referència a institucions, a ideologies, etc., massa tancades, que no evolucionen (EC)
Aquesta institució en aquests moments fa olor de naftalina, no té cap mena de sentit que continuï existint
fer olor de naftalina SV, expressió amb què hom fa referència a institucions, a ideologies, etc., massa tancades, que no evolucionen (EC)
Aquesta manera de pensar ja fa olor de naftalina
fer olor de naftalina SV, expressió amb què hom fa referència a institucions, a ideologies, etc., massa tancades, que no evolucionen (EC)
El nom mateix d'aquella penya ja feia olor de naftalina (EC)
■ fer olor de sabatot SV, fer molta pudor
Aquí dins fa olor de sabatot