fer la figuereta SV, posar-se de mans en terra i cames enlaire / posar-se amb el cap o les mans en terra i el cos vertical amb els peus per amunt (DIEC1, A-M)
Miraven el seu company com feia la figuereta / Vaig estar-me fent la figuereta, guardant equilibri (*, A-M)
[Or., Occ., Val. (A-M)]
fer la figuereta SV, fer moure, davant algú que tracta d'agafar-la amb la boca, una figa seca, penjada per mitjà d'un cordill de l'extrem superior d'una canya que hom agita donant-li copets amb un bastó (EC)
Aquests nens juguen a fer la figuereta
■ fer la figuereta SV, un casteller, fer la vertical mentre es descarrega un castell
A la diada, la colla jove va lluir molt perquè un casteller va fer la figuereta
fer la figuereta SV, caure de cap (A-M)
No t'enfilis a la cadira, que encara faràs la figuereta
→sembrar una figuera, caure de pernes enlaire, envelar-se de cap, fotre's de cap
▷caure de memòria (p.ext.), caure de clatell (p.ext.), badar-se la crisma (p.ext.)
[Avinyonet (A-M)]