GENEALOGIA
de lluny SP, expressió que hom aplica a un parent no pròxim (EC)
Han vingut uns familiars de lluny que feia un munt de temps que no vèiem
de lluny SP, expressió que hom aplica a un parent no pròxim (EC)
Han vingut uns familiars de lluny que feia un munt de temps que no vèiem
de lluny SP, a molta distància
De lluny fa un efecte òptic i no es veu bé
de lluny a lluny SP, de tant en tant; amb intervals llargs (A-M)
Bo i xuclant de lluny a lluny la curta pipota / La veia només de lluny en lluny (A-M)
▷de lluny en lluny (v.f.)
mar de lluny SN, ones que són degudes a vents llunyans o a vents que ja han mancat (EC)
Avui hi ha mar de lluny
→mar de fora, mar llarguera, mar de lleva, mar de fons, mar vella
ni de lluny SConj, sense cap probabilitat (R-M)
No pensis, ni de lluny, que ho puguis obtenir; és massa difícil (S'usa en contextos negatius) (R-M)
no veure-hi dos dits de lluny SV, ésser molt curt d'enteniment (EC)
A veure si s'espavila aquest noi, perquè ara per ara no hi veu dos dits de lluny
→no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no veure un bou a tres passes, no veure-hi més enllà del nas, no trobar aigua a mar, tenir palla a l'ull
▷no veure-hi dos dits lluny (v.f.)
prendre l'aigua de lluny SV, començar la relació d'una cosa per son primer principi (A-M)
Per fer bé les coses s'ha de prendre l'aigua de lluny
▷fer el primer pas (p.ext.), posar fil a l'agulla (p.ext.)
[Barc. (A-M)]
veure de lluny (alguna cosa) SV, ésser perspicaç (R-M)
No és fàcil enganyar-lo, veu de lluny totes les trampes (R-M)
→veure (alguna cosa) d'una hora lluny, veure a venir, tenir nas, caçar al vol
veure de lluny (alguna cosa) SV, preveure / concebre per endavant allò que ha d'ocórrer irremeiablement (DIEC1, *)
Cal estar preparat per tot el que pugui passar i veure de lluny tots els inconvenients; no s'ha d'esperar que es presentin les complicacions (R-M)