LLUNY

a distància SP, sense deixar que algú es prengui moltes familiaritats / no concedir familiaritat / no permetre a algú de familiaritzar-se (*, R-M, IEC)

És molt amable amb els subordinats, però sap tenir-los a distància i el respecten molt / Fa tres anys que viu al costat de casa, però es manté a distància de tots els veïns; a penes el coneixem (S’usa amb els verbs estar, mantenir, posar, tenir, etc.) (R-M)

guardar les distàncies

a l’altra part de món SP, molt lluny (EC)

Son germà no és mai a casa, sempre és a l’altra part de món

a l’altre cap de món, a la quinta forca, a la fi del món, allà on sant Pere va perdre l’espardenya, qui sap on

a l’altra part del món (v.f.), en els confins de la terra (p.ext.), cul de món (p.ext.)

a l’altre cap de món SP, molt lluny (EC)

Un viu aquí i l’altre a Austràlia, a l’altre cap de món

a l’altra part de món, a la fi del món, a la quinta punyeta

a l’altre cap del món (v.f.), en els confins de la terra (p.ext.), cul de món (p.ext.)

a l’entrellum SP, en la llunyania / de lluny estant (IEC, *)

Els va veure a l’entrellum i els va saludar

a l’entrelluu, a la llunyania

a l’entrelluu SP, a l’entrellum / a molta distància (IEC, *)

A l’entrelluu va dir que l’estimava, però no el va sentir

a l’entrellum, a la llunyania

a la fi del món SP, molt lluny (EC)

Té la xicota a la fi del món i es veuen poquíssim

a l’altra part de món, a l’altre cap de món, a la quinta forca, a la quinta punyeta, allà on sant Pere va perdre l’espardenya, a les quimbambes

a la llunyania SP, al lluny / de lluny estant (EC, *)

La va veure a la llunyania

al lluny, a l’entrellum, a l’entrelluu, al lluny del lluny

a la quinta forca SP, molt lluny (EC)

Han comprat un pis a la quinta forca; per anar a l’oficina perdran més d’una hora diària / S’estan a la quinta forca / Vénen de la quinta forca (R-M, EC, *)

a la quinta punyeta, a l’altra part de món, a la fi del món, allà on sant Pere va perdre l’espardenya, a les quimbambes

a dos dits de (ant.), a dos pams de (ant.), a quatre passes de (ant.)

a la quinta punyeta SP, es diu per a referir-se a un lloc molt llunyà / molt lluny (R-M, IEC)

El van destinar a la quinta punyeta / Viu a la quinta punyeta / Arriben de la quinta punyeta (R-M, EC, *)

a la quinta forca, a la fi del món, a l’altre cap de món, a les quimbambes

a dos dits de (ant.), a dos pams de (ant.)

a llarga distància SP, lluny / des d’una distància llunyana (Fr, *)

Quan es va quedar tancada al balcó, va veure una veïna a llarga distància i amb gestos va aconseguir dir-li-ho

al lluny, d’una hora lluny

al dellà (d’algun lloc) SP, a l’altra banda de, més enllà de (IEC)

Eren al dellà de la muntanya (El complement és opcional) (IEC)

enllà d’enllà (d’algun lloc)

al lluny SP, a molta distància (R-M)

Al lluny es veu una fumera que deu ser algun bosc que es crema / Al lluny vèiem la costa (R-M)

enllà d’enllà (d’algun lloc), a la llunyania, a llarga distància, al lluny del lluny

al lluny del lluny SP, ben al lluny, a la màxima distància apreciable (EC)

Teníem el cotxe aparcat al lluny del lluny

al lluny, a la llunyania

allà on Jesucrist va perdre l’espardenya SAdv, dit per a referir-se a un lloc molt llunyà

M’han donat una feina allà on Jesucrist va perdre l’espardenya: hauré de comprar-me un cotxe per arribar-hi (També s’usa amb la forma on Crist va perdre l’espardenya)

allà on sant Pere va perdre l’espardenya

a les quimbambes (p.ext.)

allà on sant Pere va perdre l’espardenya SAdv, dit per a referir-se a un lloc molt llunyà

No crec que hi anem pas al seu casament, perquè el celebren allà on sant Pere va perdre l’espardenya i no ens podem gastar tants diners en el viatge

allà on Jesucrist va perdre l’espardenya, a la quinta forca, a la fi del món, a l’altra part de món

en els confins de la terra (p.ext.), entre Tots Sants i Manresa (p.ext.)

allí enllà (d’algun lloc) SAdv, més apartat d’un lloc / més enllà d’aquell lloc (R-M, IEC)

Ens van dir que allí enllà de les roques hi havia una altra cala molt petita / Allí enllà de la font, hi trobareu unes taules i uns bancs per poder dinar còmodament / Són allí enllà (El complement és opcional) (R-M, R-M, *)

enllà d’enllà (d’algun lloc)

d’una hora lluny SP, de molt lluny (A-M)

N’he sentit la flaire d’una hora lluny / Fa tant de soroll que se’l sent d’una hora lluny (EC, *)

a llarga distància

de lluny (p.ext.)

de lluny SP, a molta distància

De lluny fa un efecte òptic i no es veu bé

al lluny

d’una hora lluny (p.ext.)

haver-n’hi un bon tros (d’algun lloc a un altre) SV, ésser gran la distància entre dos punts de l’espai

D’aquí a la platja, n’hi ha un bon tros

haver-hi gran carrera (d’algun lloc a un altre), haver-hi un tret (d’algun lloc a un altre)

més lluny que ses Cabrelles des Sol SAdv, a una distància enorme, incommensurable (A-M)

Viu més lluny que ses Cabrelles des Sol

qui sap on

racó de món (p.ext.)

[Mall. (A-M)]

més lluny que ses gavelles des Sol SAdv, a una gran distància

No el trobareu. Viu més lluny que ses gavelles des Sol

més lluny que ses Cabrelles des Sol

[Mall.]

qui sap on O, molt lluny (R-M)

La pilota va anar a parar qui sap on; no la vam trobar / Aquells diners vénen de qui sap on (R-M, EC)

a l’altra part de món, a la quinta forca, més lluny que ses Cabrelles des Sol