HONORÍFIC
d'honor SP, expressió que es reserva per a referir-se a la persona o lloc de més autoritat o dignitat
És soci d'honor / Va ser nomenat membre d'honor de l'entitat
d'honor SP, expressió que es reserva per a referir-se a la persona o lloc de més autoritat o dignitat
És soci d'honor / Va ser nomenat membre d'honor de l'entitat
afer d'honor SN, assumpte en què l'honor està compromès / duel / combat singular segons les normes del codi cavalleresc (A-M, EC, *)
Va tenir lloc un afer d'honor entre Curial i aquell cavaller
dama d'honor SN, senyora que acompanya una princesa per servir-la i fer-ne més visible la dignitat; qualsevol de les noies escollides per a acompanyar la reina d'uns jocs florals o d'un concurs de bellesa (DIEC1)
No ha aconseguit prou vots per ser la pubilla, però serà dama d'honor / Sempre havia dit que li agradaria ser dama d'honor al casament de la seva millor amiga
deute d'honor SN, deute contret en el joc (EC)
Un deute d'honor sempre s'ha de saldar
deute d'honor SN, deute contret en el joc (EC)
Millor que amb aquest home no hi tinguis cap deute d'honor perquè, si no l'hi tornes, t'ho farà pagar car
lloc d'honor SN, lloc que es reserva a la persona de més autoritat o dignitat (A-M)
Era una joia gran obrir la porta al foraster, i a taula donar-li el lloc d'honor (A-M)
matrícula d'honor SN, qualificació màxima i extraordinària obtinguda en una assignatura (DIEC1)
Li va fer molta il·lusió treure matrícula d'honor d'història de la llengua / He tret matrícula de moltes assignatures (També s'usa simplement amb la forma matrícula)
paraula d'honor SN, prometença formal que no es pot trencar sense deshonra / afirmació o promesa que es fa comprometent en la seva veritat la pròpia reputació (A-M)
M'ha donat paraula d'honor que ho farà / Paraula d'honor que mai no t'he pres res / Segur que ens farà aquest favor; tenim la seva paraula d'honor (EC, *, *)
▷per Déu i tots els sants (p.ext.), per ma vida (p.ext.), a salva fe (p.ext.), vull ésser de Déu (p.ext.), el dimoni m'enduga (p.ext.), fer honor (a alguna cosa) (p.ext.)
punt d'honor SN, allò en què es considera que consisteix l'honor d'una persona / dignitat (DIEC1, EC)
No ho fa per gust sinó per punt d'honor / Amb la seva actuació va demostrar fins on arribava el seu punt d'honor (EC, *)