Cerca

ESPANTAR-SE

caure d'esquena SV, espantar-se / agafar por a causa d'un ensurt, etc. (EC*)

Amb aquell ensurt vaig caure d'esquena

glaçar-se-li el cor (a algú)

CAURE

caure de bigotis SV, caure per davant (A-M)

S'ha entrebancat amb les rajoles i ha caigut de bigotis (També s'usa amb el verb anar)

caure de nassos, caure de morros per terra

[Vallès, Penedès (A-M)]

CAURE

caure de clatell SV, caure cap enrere pegant en terra amb la part posterior del cap (A-M)

Va caure de clatell i no va poder tornar a aixecar-se

caure de memòria, anar de corcoll, caure de corcoll, pegar d'esma

badar-se la crisma (p.ext.), envelar-se de cap (p.ext.), sembrar una figuera (p.ext.), fer la figuereta (p.ext.)

CAURE

caure de corcoll SV, caure / caure cap enrere / caure d'esquena (DIEC1*A-M)

Ahir vas caure de corcoll i et vas fer molt mal, ara has de fer repòs / S'esmunyí entre bardisses, caigué de corcoll (*A-M)

anar de corcoll, caure de clatell, caure de memòria, pegar d'esma

badar-se la crisma (p.ext.)

CAURE

caure de corrons SV, caure de costat o d'esquena, topant amb la renyonada (A-M)

No mirava davant i va caure de corrons

anar de costelles, anar de corcoll, caure de costellam, caure de folondres

CAURE

caure de costellam SV, caure de costat (A-M)

Com que no mirava davant, va caure de costellam i es va fer un bon mal

anar de costelles, caure de corrons, caure de folondres

de costellam (p.ext.)

ESTRANYAR-SE

caure de cul SV, sorprendre's en gran manera (R-M)

Quan us ho digui caureu de cul, tan increïble és (R-M)

caure d'esquena, quedar de pedra

fer caure de cul (inv.)

EMPOBRIR-SE

caure de cul SV, tornar pobre (A-M)

Els negocis li han anat malament i ara ha caigut de cul

estar per aquesta creu de Déu

anar de cul per terra (p.ext.)

[Llofriu (A-M)]

SORPRENDRE'S

caure de cul SV, ésser fortament impressionat per una notícia inesperada, la visió d'alguna cosa (EC)

Aquella reacció de nen petit m'ha fet caure de cul, no me l'esperava

caure d'esquena, quedar de pedra

fer caure de cul (inv.)

CEDIR

caure de fluix SV, cedir o declarar per distracció una cosa que un altre demana amb astúcia (A-M)

Havia promès que no ho diria, però quan li ho van demanar amb insistència va caure de fluix

donar el braç a tòrcer

[Llofriu (A-M)]