beure a broc d'ampolla SV, traguejar directament de l'ampolla / beure aplicant els llavis en el punt d'on brolla el líquid (el galet del càntir, el broc de l'ampolla, etc.) (R-M, EC)
No teníem gots i havíem de beure a broc d'ampolla / Queda molt malament això de beure a broc d'ampolla (R-M, *)
→beure a morro, beure a morrull, beure amorrat
▷beure a raig (p.ext.), beure a galet (p.ext.), beure a xerric (p.ext.), beure a xarrup (p.ext.)
beure a galet SV, ésser excessivament confiat, crèdul / creure-s'ho tot (DIEC1, EC)
L'estan enredant i ell beu a galet; no se n'adona / Tu també beus a galet; com vols que el que t'he dit sigui veritat? (R-M)
→tenir llana al clatell, combregar amb rodes de molí, beure a raig, ésser un pau, combregar a la cuina, portar llana al clatell, mamar-se el dit, tenir bona barra, no papar-ne ni una, no rascar-ne ni una, no veure-hi més enllà del nas, ésser com un «bou beu aigua», beure aigua de bobina, embotar de fluix
▷fer beure a galet (algú) (p.ext.), aixecar la camisa (a algú) (p.ext.)
beure a galet SV, traguejar a raig, sense aplicar els llavis / beure fent caure a la boca el líquid sense tocar amb els llavis el recipient, com ara un porró, un càntir, etc. (R-M, DIEC1)
Diuen que «qui no és català, en beure a galet la pitrera es tacarà» / Beveu a galet: no morregeu / Si tens set, puja a la taula i beu a galet (R-M, EC, *)
→beure a raig, beure a regal, aixecar la ullera
▷beure al galet (v.f.), beure a broc d'ampolla (p.ext.), beure a xerric (p.ext.), beure a popet (p.ext.)
beure a l'ull SV, beure sense mesura (A-M)
De tant beure a l'ull no sap ni on es troba
[Men. (A-M)]
beure a la clotella SV, beure excessivament (A-M)
Haver begut a la clotella tants d'anys m'està començant a afectar el fetge
→beure més que un albelló, beure més que una esponja, beure més que un clot d'arena, aixecar el colze, beure com una esponja, beure com un xot, beure com un suís, beure a l'ull, fer dimecres, empinar la botella, fer-se es canyó net
[Mall. (A-M)]
[clotella: mot no registrat al DIEC1]
beure a la pica dels indiots SV, ésser enganyat fàcilment (A-M)
Tot i que el vam advertir del fet que el podien enredar, ha acabat bevent a la pica dels indiots
→caure-hi de pla, caure-hi de quatre potes
[Vendrell (A-M)]
beure a la salut (d'algú) SV, beure dues o més persones a l'encop després d'un xoc de copes (com a prova d'amistat, pel bé assolit, en senyal de bon desig, etc.), brindar (EC)
Acabat el parlament del padrí vàrem beure a la salut del nounat / Tots begueren a la salut dels homenatjats / A la festa vam beure a la salut dels organitzadors perquè ens ho vam passar molt bé / Vam beure a la salut dels nuvis (R-M, R-M, *, *)
beure a morro SV, beure aplicant els llavis en el punt d'on brolla el líquid (el galet del càntir, el broc de l'ampolla, etc.) (EC)
Si no sap traguejar dóna-li un got, que no hagi de beure a morro / El porró no és per beure a morro, sinó per beure a galet / A en Joan li agrada sempre beure a morro (R-M, R-M, *)
beure a morrull SV, beure aplicant els llavis en el punt d'on brolla el líquid (el galet del càntir, el broc de l'ampolla, etc.) (EC)
No beguis a morrull a cap font; pot ésser bruta / És de mala educació beure a morrull (R-M, *)
beure a popet SV, al galet / beure aplicant els llavis en el punt d'on brolla el líquid (el galet del càntir, el broc de l'ampolla, etc.) (A-M, *)
Tu beus a popet (A-M)
[Organyà (A-M)]