alçar el cap SV, recobrar l'ànim el qui estava abatut / tenir força i coratge (DIEC1, R-M)
Tot li va en contra, però ja vindrà el dia que podrà alçar el cap / Espero que aquest noi un dia alci el cap / Me va pegar l'humorada d'alsar el cap y partir cap a Valencia / Des que va parlar amb ella que va començar a aixecar el cap (També s'usa amb el verb aixecar) (R-M, R-M, A-M, *)
→agafar ales, treure el cap de l'aigua, tornar-li els ossos a lloc (a algú), passar de mort a vida, tornar de mort a vida
▷no fer res de bo (ant.), abaixar la cresta (ant.)
alçar el cap SV, trobar-se millor un malalt / experimentar millorança en l'estat de salut o d'esperit, o en la posició econòmica; sortir d'un malestar greu (DIEC1, A-M)
Ha estat molt temps al llit, però ara ja comença a alçar el cap / Des que pren la nova medicació ja aixeca el cap (També s'usa amb el verb aixecar)
→cobrar forces, anar per bé, anar per bon camí
▷anar per mal (ant.)
alçar el cap SV, sortir de la pobresa o la desgràcia (DIEC1)
Amb l'aval del seu pare ha pogut alçar el cap en el negoci familiar / Amb l'aportació econòmica del soci nou, l'empresa ha aixecat el cap (També s'usa amb el verb aixecar)
→treure el cap de l'aigua, fer carrera, anar lluny, posar-se bé, anar a més, fer ferrussa
▷no fer res de bo (ant.), pondre-li totes (a algú) (p.ext.)
alçar el cap SV, tornar a la vida (R-M)
Si els antics alcessin el cap no coneixerien el món que van deixar / Què diria el seu pobre pare si alcés el cap, en veure'l en aquest estat / Si aixequés el cap, de l'ensurt que tindria de veure't casada amb un home tan inepte, es tornaria a morir (També s'usa amb el verb aixecar) (R-M, R-M, *)
▷tornar en si (p.ext.)
alçar el cap SV, anar-se'n decididament, emprendre la marxa cap a un lloc determinat (A-M)
En veure l'estol de cavallers que s'acostava a la fortalesa, l'emir alçà el cap en direcció a Constantinoble / Me va pegar l'humorada d'alsar el cap y partir cap a Valencia (També s'usa amb el verb aixecar) (*, A-M)
→aixecar el camp, posar-se en camí
[Mall. (A-M)]