castells de vent SN, projecte fantasiós / projecte visionari (R-M, IEC)
No facis castells de vent; atén-te a la realitat / Tot el que ha dit en el discurs són castells de vent: no toca mai de peus a terra (R-M)
→ castells en l’aire, castell de cartes
▷ castell de vent (v.f.), viure d’il·lusions (p.ext.), somiar truites (p.ext.), tocar de peus a terra (p.ext.), escriure en l’arena (p.ext.)
més variable que el vent SA, es diu d’una persona que canvia molt d’idees o de gust (A-M)
Avui et diu una cosa i demà una altra, és més variable que el vent
→ anar a llunes, anar a rauxes, ésser un penell (algú)
anar amb es cap en es vent SV, no escoltar ningú, fer la pròpia voluntat sense admetre consells (A-M)
No hi ha manera de fer-lo canviar d’opinió, sempre va amb es cap en es vent
→ anar a la seva, anar a la seva bola
[Men. (A-M)]
■ fer un vent que no se sent res SV, expressió usada per a denotar indiferència
Es veu que fa un vent que no se sent res: fa una hora que us he dit que s’han de baixar les escombraries i encara són a la galleda
→ com qui sent ploure, fer l’orni
a sol i a vent SCoord, exposat a l’acció dels raigs solars i del vent (A-M)
Vaig quedar-me adormit a sol i a vent
→ a l’aire lliure, a la intempèrie, a camp ras, a cel descobert, a cel obert, a cel ras, a l’hostal de l’estrella, a la serena, a ple aire, a sol i serena, al ras, sota les estrelles
tallar-li el vent (a algú) SV, interrompre l’acció d’algú, fer-li perdre el fil d’allò que deia o d’allò que anava fent (A-M)
Deixa’l acabar de menjar que, si li talles el vent, es posa de mal humor
→ tallar el fil (a algú)
tenir el cap ple de vent SV, eixelebrat / obrar sense reflexió (EC, *)
Té el cap ple de vent, en què devia pensar quan ho va decidir?
→ tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, cap d’estornell
molinet de vent SN, joguina que consisteix en unes aspes de paper o d’una altra matèria lleugera posades al capdamunt d’un bastonet i que giravolten per l’acció del vent (IEC)
Com que s’ha portat bé, li han regalat un molinet de vent
ésser de l’ull del vent SV, tenir llestesa, sagacitat / ésser molt viu, deixondit, hàbil (R-M, IEC)
Tot ho soluciona de seguida; és de l’ull del vent / S’al·lot que tendrà Na Mola ha d’esser de s’ull des vent: sabrà tocar castanyola i qualsevol esturment (cançó pop. Mall.) (R-M, A-M)
→ pensar-se-les totes, ésser un argent viu, pesar el sol abans de sortir, anar davant del vent, ésser un bon escolà
▷ tenir bona pupil·la (p.ext.), tenir la vista llarga (p.ext.), ésser un bon escolà (p.ext.)
• ésser de s’ull des vent (Mall.)
prendre per son vent SV, anar-se’n lliurement per un lloc, sense destorbs (A-M)
Cada cavall d’aquells pren per son vent i cadascun se’n dugué un tros d’aquelles còrpores pecadores (A-M)
▷ pel seu compte (p.ext.), per lliure (p.ext.)