DIFONDRE

treure (alguna cosa) en roda SV, fer públic esment (R-M)

Va treure aquell assumpte en roda / Tot allò que hem parlat avui, no cal treure-ho en roda, són qüestions d’ordre familiar i no cal esbombar-les (*, R-M)

cridar (alguna cosa) als quatre vents, fer córrer (alguna cosa)

DIR

treure (alguna cosa) del pap SV, dir alguna cosa (Fr)

Va treure aquella informació del pap i es va quedar tan ample

treure-li (alguna cosa) del pap (a algú) (inv.), no deixar-ne ni una al païdor (p.ext.), buidar el pap (p.ext.)

DISMINUIR

treure’s anys del damunt SV, rejovenir-se / declarar tenir menys anys d’edat que els veritables (IEC, *)

Quan li pregunten l’edat, es treu anys del damunt, per semblar més jove (També s’usa amb la forma treure’s anys de sobre)

amagar-se els anys, treure’s anys

portar bé els anys (p.ext.)

EMPIPAR

treure (algú) de fogó SV, fer perdre la paciència (A-M)

Aquells alumnes sempre treuen el mestre de fogó / Els seus comentaris estúpids em van treure de fogó

treure (algú) de mare, treure (algú) de botador, treure (algú) de polleguera

sortir de fogó (inv.), eixir-se de fogó (inv.)

ENCERTIR-SE

treure el gat del sac SV, sortir de dubtes / algú, adquirir certesa sobre allò de què dubtava (R-M, *)

Tot el que ens diuen és molt confús i ha arribat l’hora de treure el gat del sac; hem de saber si ens enganyen o no (R-M)

treure (alguna cosa) en clar, sortir de dubtes

posar (alguna cosa) en clar (p.ext.)

ENFRONTAR-SE

treure les ungles (a algú) SV, començar a actuar amb habilitat o amb violència contra algú / dit d’una persona que passa a l’atac amb accions, paraules, etc. (A-M, EC)

No et refiïs d’aquest home tan pacient, que quan treu les ungles no és gens covard (R-M)

ensenyar les dents (a algú), ensenyar les ungles (a algú), fer veure la cara del llop (a algú)

esmolar-se les dents (p.ext.)

ENLLESTIR

treure’s (alguna cosa) d’entre mans SV, desfer-se d’una feina (R-M)

Va voler encarregar-se de fer-ho ell, i ara no sap com treure-s’ho d’entre mans (R-M)

treure’s (algú o alguna cosa) del davant

treure (alguna cosa) d’entre mans (a algú) (p.ext.), portar (alguna cosa) entre mans (p.ext.), tenir (alguna cosa) entre mans (p.ext.), no veure’s la feina als dits (p.ext.)

ENRIQUIR-SE

treure faves d’olla SV, obtenir grans beneficis, enriquir-se (R-M)

Té prou vista per entendre de quins afers pot treure faves d’olla (R-M)

fer l’agost, fer senes, fer l’Havana, posar-se bé, fer-se la barba d’or, fer-se un ronyó d’or, cobrir-se d’or, fer diners, fer-se d’or, fer calaix

sortir de mal any (p.ext.), treure el ventre de mal any (p.ext.), ballar-la grassa, (p.ext.), treure diners de sota les pedres (p.ext.)

ENROJOLAR-SE

treure els colors SV, envermellir-se de cara, per vergonya, cansament, calor, etc. (A-M)

Quan vaig sentir el meu nom en veu alta, vaig treure els colors / Em va fer treure els colors dient-me aquelles coses tan boniques

tornar-se de mil colors, encendre’s com un lluquet

treure les colors (v.f.)

ENSENYAR

treure-li la llana del clatell (a algú) SV, espavilar algú / llevar-li la ignorància, la neciesa (R-M, EC)

El viatge a l’estranger li ha tret la llana del clatell i ara sembla que ja accepta idees avançades / Perquè pugui relacionar-se amb gent d’alta categoria abans li has de treure la llana del clatell, ensenya-li bones maneres / Treballar li traurà la llana del clatell (R-M, *, *)

tenir llana al clatell (inv.)

« Pàgina 7 de 19 »