SABER (v. tr.)
saber (alguna cosa) de bona part SV, saber alguna cosa per bon conducte, amb garanties de veritat (A-M)
Creu el que et dic, que ho sé de bona part
→ per bon conducte, de bona font, de bona tinta
saber (alguna cosa) de bona part SV, saber alguna cosa per bon conducte, amb garanties de veritat (A-M)
Creu el que et dic, que ho sé de bona part
→ per bon conducte, de bona font, de bona tinta
saber de quin mal ha de morir SV, conèixer els fets que s’esdevindran, esp. els que presenten un caràcter negatiu (IEC)
Els meteoròlegs han previst una setmana carregada de pluges i xàfecs intensos que podrien afectar la collita de l’arròs. Així que, ja sabem de quin mal hem de morir
▷ veure-les a venir (p.ext.), veure a venir (p.ext.)
saber del llim de les olles SV, saber molt, ésser experimentat (R-M)
No l’enredaran fàcilment; coneix molt bé la situació i sap del llim de les olles (R-M)
→ pensar-se-les totes, saber més que el llibre de les set sivelles, saber més que l’oli ranci, saber més que set bisbes
saber el vent i no saber el torrent SCoord, tenir una noció imprecisa i vaga d’una cosa de què hom ha sentit a parlar / haver sentit parlar d’una cosa, però no haver-ne tret l’entrellat / tenir notícia vaga d’una cosa, no saber-ne el net (Fr, IEC, A-M)
Sap que la celebració és a la tarda, però no sap ni l’hora ni el lloc, sap el vent i no sap el torrent / Fins que no els ho van explicar en detall, sabien el vent però no sabien el torrent
→ sentir tocar campanes i no saber on, sentir parlar (d’alguna cosa), sentir el vent i no saber de quin torrent
saber (alguna cosa) pel cap dels dits SV, saber (una cosa) molt bé, dominar-la (EC)
Sap parlar anglès pel cap dels dits
→ tenir (alguna cosa) pel cap dels dits, saber (alguna cosa) per les ungles, tenir (alguna cosa) per la punta dels dits
▷ no entendre-hi un borrall (ant.), no tenir ni folla (d’alguna cosa) (ant.)
sentir tocar campanes i no saber on SCoord, tenir una noció imprecisa i vaga d’una cosa de què hom ha sentit a parlar / saber vagament, imperfectament, tergiversada, la veritat d’un fet (Fr, IEC)
Això que diu no és veritat; és un rumor fals. Ha sentit tocar campanes i no sap on / Sentíem tocar campanes i no sabíem d’on, ens faltava informació (També s’usa amb les formes sentir campanes i no saber d’on i sentir tocar campanes)
→ saber el vent i no saber el torrent, sentir parlar (d’alguna cosa), sentir el vent i no saber de quin torrent
▷ sentir tocar campanes i no saber d’on (v.f.)
saber com es mata el peix SV, saber com cal obrar per a obtenir una cosa (A-M)
Només ha estudiat el primer curs i ja sap com es mata el peix. Quina sort! (S’usa en un sentit irònic)
→ saber fer de tot, fora culs d’olla; mestre sentències; rata sàvia
saber fer de tot, fora culs d’olla SV, irònicament es diu del qui pretén de saber fer moltes coses o d’entendre’n molt / bravejar molt de sabut o d’enginyós (R-M, R)
Si has de fer cas d’ell, sap fer de tot, fora culs d’olla. Jo no li confiaria pas una feina delicada; no me’n fio gens (R-M)
→ saber com es mata el peix, saber més que el cul de mestre Pere, saber més que el cul de mestre Vidal
▷ més savi que un Salomó (p.ext.)
• sebre fer de tot, fora culs d’olla (Mall.); sebre fer de tot, menos moneies (Men.)
saber més que el cul de mestre Pere SV, es diu humorísticament per a dir d’algú que és molt sabut (A-M)
Li encanta demostrar fins a quin punt domina la matèria: sap més que el cul de mestre Pere
→ saber fer de tot, fora culs d’olla
• saber més que el cul de mestre Vidal (Barc.)
[Costa de Llevant (A-M)]
saber més que el cul de mestre Vidal SV, expressió que s’aplica a aquells qui presumeixen, sense motiu, de saber molt (A-M)
Als discursos que fa s’intueix que sap més que el cul de mestre Vidal
→ saber més que set bisbes; saber fer de tot, fora culs d’olla
• saber més que el cul de mestre Pere (Costa de Llevant)
[Barc. (A-M)]