SABER (v. tr.)
conta-m'ho a mi O, ho diu el qui per pròpia experiència sap massa d'un assumpte, quan un altre li'n vol donar notícia (A-M)
Els joves de quinze anys es porten molt malament. —Conta-m'ho a mi, que soc la seva tutora / Avui fa una calorada! —Digue-m'ho a mi, que no tenc aire condicionat (També s'usa amb el verb dir)
▷saber (alguna cosa) com el Parenostre (p.ext.), saber (alguna cosa) de bona part (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]
pensar-se-les totes SV, tenir experiència (R-M)
Fa molts anys que exerceix d'advocat i se les pensa totes; no comet gaires equivocacions / No se n'hi escapa ni una; es coneix molt bé totes les minúcies de la feina; se les pensa totes (R-M)
→tenir un pam de barba, no ésser manxol, tenir totes les dents, ésser un estornell (algú), no ésser coix ni manxol, haver menjat en set hostals i begut en deu tavernes, saber més que el llibre de les set sivelles, saber més que set bisbes, estar curat d'espants
saber (alguna cosa) com el Parenostre SV, conèixer perfectament (R-M)
Se sap la lliçó com el Parenostre / Té una facilitat prodigiosa; per poc que estudiï, tot s'ho sap com el Parenostre / S'ho va estudiar tan bé que ho sabia com el Parenostre (*, R-M, R-M)
→de cor, de memòria, saber (alguna cosa) millor que l'abecé
▷repetir (alguna cosa) com un lloro (p.ext.), conta-m'ho a mi (p.ext.)
saber (alguna cosa) de bona part SV, saber alguna cosa per bon conducte, amb garanties de veritat (A-M)
Creu el que et dic, que ho sé de bona part
saber de quin mal ha de morir SV, conèixer els fets que s'esdevindran, esp. els que presenten un caràcter negatiu (DIEC1)
Els meteoròlegs han previst una setmana carregada de pluges i xàfecs intensos que podrien afectar la collita de l'arròs. Així que, ja sabem de quin mal hem de morir
▷veure-les a venir (p.ext.), veure a venir (p.ext.), saber per on se'n va l'aigua (p.ext.)
saber del llim de les olles SV, saber molt, ésser experimentat / saber coses molt difícils (R-M, A-M)
No l'enredaran fàcilment; coneix molt bé la situació i sap del llim de les olles (R-M)
→pensar-se-les totes, saber més que el llibre de les set sivelles, saber més que l'oli ranci, saber més que set bisbes
saber el vent i no saber el torrent SCoord, tenir una noció imprecisa i vaga d'una cosa de què hom ha sentit a parlar / haver sentit parlar d'una cosa, però no haver-ne tret l'entrellat / tenir notícia vaga d'una cosa, no saber-ne el net (Fr, DIEC1, A-M)
Sap que la celebració és a la tarda, però no sap ni l'hora ni el lloc, sap el vent i no sap el torrent / Fins que no els ho van explicar en detall, sabien el vent però no sabien el torrent
→sentir tocar campanes i no saber on, sentir parlar (d'alguna cosa), sentir el vent i no saber de quin torrent
saber (alguna cosa) millor que l'abecé SV, saber una cosa molt bé (A-M)
Aquest advocat sap la llei millor que l'abecé
→saber (alguna cosa) pel cap dels dits, saber (alguna cosa) com el Parenostre
saber (alguna cosa) pel cap dels dits SV, saber (una cosa) molt bé, dominar-la / tenir alguna cosa sabuda perfectament (EC, A-M)
Sap parlar anglès pel cap dels dits / A la punta de la llengua ho tinch y no puch dir-ho: y això que sé pels caps dels dits tota la stòria (*, A-M)
→tenir (alguna cosa) pel cap dels dits, saber (alguna cosa) per les ungles, tenir (alguna cosa) per la punta dels dits, saber (alguna cosa) millor que l'abecé
▷saber (alguna cosa) pels caps dels dits (v.f.), no entendre-hi un borrall (ant.), no tenir ni folla (d'alguna cosa) (ant.)
saber per on se'n va l'aigua SV, saber per on s'escolen els diners, en què es gasten (A-M)
Després d'analitzar bé les entrades i sortides de l'empresa, ara ja sap per on se'n va l'aigua
saber (alguna cosa) per quines aigües navega SV, una cosa saber per on va, on és (A-M)
En realitat, després de tants anys de guerra, no sabem aquest país per quines aigües navega / Per quines aygos navega sa vigilància (*, A-M)
[Mall., Men. (A-M)]
sentir tocar campanes i no saber on SCoord, tenir una noció imprecisa i vaga d'una cosa de què hom ha sentit a parlar / saber vagament, imperfectament, tergiversada, la veritat d'un fet (Fr, DIEC1)
Això que diu no és veritat; és un rumor fals. Ha sentit tocar campanes i no sap on / Sentíem tocar campanes i no sabíem d'on, ens faltava informació (També s'usa amb les formes sentir campanes i no saber d'on i sentir tocar campanes)
→saber el vent i no saber el torrent, sentir parlar (d'alguna cosa), sentir el vent i no saber de quin torrent
▷sentir tocar campanes i no saber d'on (v.f.)
tenir (alguna cosa) pel cap dels dits SV, ésser pràctic, expert, hàbil en quelcom / saber alguna cosa molt bé, dominar-la / tenir alguna cosa sabuda perfectament (R-M, DIEC1, A-M)
Li pots consultar qualsevol qüestió d'arrendaments; ho té pel cap dels dits i t'ho resoldrà de seguida (R-M)
→tenir-hi la mà trencada, tenir el cul pelat (de fer alguna cosa), tenir (alguna cosa) per la mà, tenir (alguna cosa) per la punta dels dits, saber (alguna cosa) pel cap dels dits, saber-ne de cada mà
▷tenir (alguna cosa) pels caps dels dits (v.f.), no entendre-hi un borrall (ant.), no tenir ni folla (d'alguna cosa) (ant.), tenir (algú o alguna cosa) apamat (p.ext.), posar-hi call (p.ext.)
tenir (alguna cosa) per la punta dels dits SV, saber alguna cosa molt bé (DIEC1)
No t'amoïnis, que això de fer panellets ho tinc per la punta dels dits
→tenir (alguna cosa) pel cap dels dits, saber-ne de cada mà, tenir (alguna cosa) per la mà, tenir-hi la mà trencada, saber (alguna cosa) pel cap dels dits
▷no entendre-hi un borrall (ant.), no tenir ni folla (d'alguna cosa) (ant.)
acabar la posta SV, no saber-ne més, d'alguna cosa (A-M)
Quan es posa a parlar del que hauria de plantar el setembre, de seguida acaba la posta
▷no saber de la missa la meitat (p.ext.), mestre sentències (p.ext.)