riure’s del món i de la bolla SV, no preocupar-se de l’opinió dels altres, de les convencions socials / no tenir prejudicis, despreocupar-se del que diran (A-M, EC)
Confia en Déu amb tot el teu cor, riu-te del món i de la bolla / En Joan és un fresc, es riu del món i de la bolla (També s’usa amb la forma riure’s del món) (A-M, *)
→ riure’s de la virolla
fer riure un mort SV, (algú) ésser molt graciós, fer riure tothom amb els seus acudits (A-M)
Quan es posa a explicar acudits, faria riure un mort
→ plaga de la parròquia
de per riure SP, no seriosament (R-M)
Feia el borratxo de per riure, però algú s’ho va creure (R-M)
→ de broma
▷ de debò (ant.)
de per riure SP, no de debò / no autèntic (IEC, R-M)
Aquestes flors són de per riure: no són pas de debò
→ de broma, d’imitació, de fantasia
▷ de riure (v.f.), de debò (ant.), de nyigui-nyogui (p.ext.)
de per riure SP, dit per a referir-se a algú que no es reconegut com a apte per a una activitat
És un director de per riure; ni sap el reglament de la Institució (R-M)
→ de pa sucat amb oli, de secà
■ tenir el riure fàcil SV, es diu per a referir-se a algú propens a riure, que riu fàcilment
Té el riure fàcil i qualsevol cosa li fa gràcia (També s’usa amb el nom somriure)
→ de rialla fàcil
▷ tenir la llàgrima fàcil (ant.), amb la rialla a la boca (p.ext.), riure pels colzes (p.ext.)
de riure SP, ridícul, graciós (R-M)
La seva intervenció va ser de riure; no sabia de què es tractava i deia coses sense cap relació amb el tema / Fou un espectacle de riure: ningú no s’havia estudiat prou el seu paper (R-M)
▷ de per riure (v.f.), d’opereta (p.ext.), fer riure (p.ext.)
fer riure SV, provocar burles. Fer el ridícul (R-M)
Essent marit i muller faria riure que li féssiu el regal per separat (R-M)
→ fer el pallasso
▷ quedar lluït (p.ext.), de riure (p.ext.), ésser la riota (d’algú) (p.ext.)
pagar el riure SV, ésser objecte de burla o riota (R-M)
Són molt burletes; si vas amb ells, més d’una vegada et tocarà pagar el riure (R-M)
→ pagar la festa, ésser la riota (d’algú)
cargolar-se de riure SV, riure / riure molt, desmesuradament (Fr, *)
Aquell acudit feia cargolar-se de riure / Es recargolava de riure cada vegada que el veia (També s’usa amb el verb recargolar)
→ riure per les butxaques, petar-se de riure, pixar-se de riure, desfer-se de riure, esqueixar-se de riure, clavar-se a riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, cruixir-se de riure, morir-se de riure