d’opereta SP, expressió usada per a referir-se a quelcom que és digne de burla per grotesc, extravagant, estúpid, pretensiós, etc.

El seu comportament és d’opereta

▷ de riure (p.ext.)

de riure SP, ridícul, graciós (R-M)

La seva intervenció va ser de riure; no sabia de què es tractava i deia coses sense cap relació amb el tema / Fou un espectacle de riure: ningú no s’havia estudiat prou el seu paper (R-M)

▷ de per riure (v.f.), d’opereta (p.ext.), fer riure (p.ext.)

■ ésser de poble SV, algú, ésser ridícul per la seva manera d’actuar o de fer alguna cosa

Mira que ets de poble, eh? Això de posar-te a cridar d’aquesta manera no es fa / Sembles de poble, cridant tant pel carrer! (També s’usa amb el verb semblar)

▷ fer el pagès (p.ext.), de províncies (p.ext.)

ésser el burlot (d’algú) SV, ridícul / ésser algú objecte de burla (Fr, *)

Ésser el burlot de tothom / Ésser el burlot de la gent / M’indigna que no faci res per deixar de ser el burlot de la colla (S’usa amb noms que denoten col·lectivitats com a complement) (Fr, EC, *)

→ ésser la riota (d’algú)

▷ fer el ninot (p.ext.), fer el pallasso (p.ext.), fer el titella (p.ext.)

ésser la riota (d’algú) SV, (ésser la) persona o cosa que provoca rialles de burla (A-M)

Era la riota de tothom / Sembla que no s’adoni que és la riota del grup i que tots es riuen d’ell (També s’usa amb el nom rialla i amb noms que denoten col·lectivitats com a complement) (Fr, *)

→ ésser el burlot (d’algú), pagar el riure

▷ quedar lluït (p.ext.), fer cagarel·la (p.ext.), fer el ninot (p.ext.), fer el pallasso (p.ext.), fer riure (p.ext.), ésser l’ase dels cops (p.ext.)

ésser un titella (algú) SV, (ésser una) persona ridícula, esquifida i petulant (EC)

Sempre es posa en ridícul, és un titella

→ fer el titella

▷ ésser poca cosa (algú) (p.ext.)

fer cagarel·la SV, fer el ridícul / quedar en una situació poc airosa (IEC, *)

De la manera com ha reaccionat a la proposta ha fet cagarel·la

→ fer el ridícul, fer el ninot

▷ ésser la riota (d’algú) (p.ext.)

■ fer el capullo SV, quedar en una situació poc lluïda, fer el ridícul

He fet el capullo: vaig anar a rebre-la amb un ram de roses per a declarar-m’hi i quan vaig arribar estava fent manetes amb un altre noi (També s’usa amb el verb fotre)

→ fer el primo, fer el paperina, fer el ninot

[capullo: mot no registrat a l’IEC]

fer el gegant SV, fer el taujà, fer el ridícul (IEC)

No havia vingut mai a Barcelona i, quan va entrar en uns grans magatzems, no va parar de fer el gegant: tot li semblava sorprenent

→ fer el ridícul, fer el pallasso, fer el paperina

▷ fer els gegants (v.f.)

fer el ninot SV, quedar en situació poc airosa (R-M)

Ens voldrien fer fer el ninot enviant-nos d’un costat a l’altre preguntant coses que els interessen només a ells, però no hi anirem pas! (R-M)

→ fer el pallasso, fer el ridícul, fer cagarel·la, fer el primo, fer el capullo

▷ fer servir (algú) de ninot (inv.), ésser la riota (d’algú) (p.ext.), ésser el burlot (d’algú) (p.ext.)

fer el pagès SV, quedar en situació poc airosa (R-M)

No facis el pagès; quan no entenguis de què es tracta, no cal que parlis (R-M)

→ fer el pallasso, fer el ridícul, fer el préssec

▷ ésser de poble (p.ext.)

fer el pallasso SV, quedar en situació poc airosa (R-M)

Es creu molt llest, però moltes vegades fa el pallasso sortint a parlar de coses que no entén (R-M)

→ fer el ridícul, fer el ninot, fer el pagès, fer riure, fer el préssec, fer el gegant

▷ fer servir (algú) de ninot (inv.), quedar lluït (p.ext.), ésser la riota (d’algú) (p.ext.), ésser el burlot (d’algú) (p.ext.), fer fila (p.ext.)

fer el paperina SV, estar en una situació poc lluïda, fer el ridícul (EC)

A vegades fa el paperina parlant de temes que no coneix / Fent el paperina com fas, t’acomiadaran de la feina / No facis el paperina, tothom t’està mirant (EC, *, *)

→ fer el préssec, fer el titella, fer la mona, fer el gegant, fer el primo, fer el capullo

fer el préssec SV, quedar en situació ridícula / deixar-se enredar, caure en el ridícul (R-M, IEC)

De tant que volia sobresortir va dir coses sense solta i va fer el préssec; tothom se’n reia (R-M)

→ fer el ridícul, fer el pagès, fer el pallasso, fer el paperina

■ fer el primo SV, quedar en una situació poc lluïda, fer el ridícul

He fet el primo de mala manera: em pensava que podia anar a aquella festa i resulta que només s’hi podia entrar amb una invitació especial (També s’usa amb el verb fotre)

→ fer el capullo, fer el paperina, fer el ninot

[primo: mot no registrat a l’IEC]

fer el ridícul SV, quedar en situació poc airosa (R-M)

Si no li fas un bon obsequi faràs el ridícul; val més no regalar-li res / Amb la seva actitud altiva ha fet el ridícul (R-M)

→ fer el pallasso, fer cagarel·la, fer el ninot, fer el pagès, fer el gegant

▷ quedar lluït (p.ext.), ficar-se de peus a la galleda (p.ext.), quedar en ridícul (p.ext.), posar (algú) en ridícul (p.ext.), fer tant de paper com en Palou a sa Pobla (p.ext.)

■ fer el titella SV, fer el ridícul, quedar en una situació poc airosa

Actuant d’aquesta manera, has fet el titella i t’has posat totalment en evidència davant de tothom

→ ésser un titella (algú), fer la mona, fer el paperina

▷ ésser el burlot (d’algú) (p.ext.)

fer fila SV, fer el ridícul / quedar en una situació poc airosa (Fr, *)

Quina fila fa, amb aquell vestit antiquat! / Quina fila que fa! / Noia, fas una bona fila, amb aquests pantalons! / Fas una fila! On vas així? (S’usa sempre en contextos emfàtics i en sentit irònic. També es fa servir amb les formes fer una bona fila i fer una fila) (Fr, EC, *, *)

▷ fer el pallasso (p.ext.)

fer la mona SV, fer el ridícul / quedar en una situació poc airosa (IEC, *)

A les reunions fa la mona per cridar l’atenció

→ fer el titella, fer el paperina

fer riure SV, provocar burles. Fer el ridícul (R-M)

Essent marit i muller faria riure que li féssiu el regal per separat (R-M)

→ fer el pallasso

▷ quedar lluït (p.ext.), de riure (p.ext.), ésser la riota (d’algú) (p.ext.)

fer un paper d’estrassa SV, fer el ridícul / quedar en una situació poc airosa (IEC, *)

Els seus companys van quedar molt bé en la competició, però ell hi va fer un paper d’estrassa / Se sent molt orgullós del seu comportament violent, però jo penso que va fer un paper d’estrassa (R-M)

→ fer un mal paper

▷ fer un bon paper (ant.), fer pocs pets pudents (p.ext.), no fer cap pet que pudi (p.ext.)

mico filós SN, persona desnerida, d’aspecte ridícul (IEC)

Tu, mico filós, aparta’t i deixa’m passar / L’Eusebi és un mico filós, es queixa per tot i més aviat fa pena

→ mitja tita, mitja cerilla, ésser poca cosa (algú)

■ quedar en ridícul SV, quedar en una situació ridícula

Va quedar en ridícul en no saber contestar una pregunta de fàcil resposta

▷ posar (algú) en ridícul (inv.), fer el ridícul (p.ext.)