AMBICIONAR

picar alt SV, pretendre coses de molta categoria / tenir pretensions excessives (R-M, A-M)

Noi, trobo que piques alt; no crec pas que obtinguis els teus propòsits / No es conforma amb el càrrec que li ofereixen; pica més alt; vol ésser cap de secció (També s’usa amb els quantificadors bastant, més, molt, etc. en posició preadverbial) (R-M)

volar alt, voler abastar el cel amb la mà, voler abastar el cel amb les dents, voler-s’ho menjar tot, demanar la lluna, pixar alt, alçar el diapasó

picar per alt (v.f.), abaixar veles (ant.)

APLAUDIR

picar de mans SV, fer soroll picant una mà contra l’altra significant complaença / batre una mà contra l’altra, per cridar algú, per aplaudir o manifestar satisfacció, etc. (R-M, EC)

A la fi de l’obra tothom va picar de mans amb gran entusiasme (R-M)

batre de mans

picar de peus (ant.), fer ballmanetes (p.ext.), fer mamballetes (p.ext.)

BARALLAR-SE

picar-se les crestes SV, esbatussar-se / barallar-se amb paraules picants (R-M, IEC)

A la fi de la reunió dos dels assistents van començar a picar-se les crestes per coses personals, i sort que els van descompartir (R-M)

treure’s els ulls, haver-se-les, com gat i gos

CAR (adj.)

picar fort SV, ésser car / es diu d’algú que fa pagar cara la cosa que ha creat (R-M, *)

Volia comprar una pintura flamenca per al rebedor; però el quadret que jo mirava pica fort; és massa per al meu pressupost / Aquest restaurant sí que pica fort; es fa valer el que cuina (R-M, *)

pagar una fortuna (p.ext.), costar un ronyó (p.ext.)

CASTIGAR

picar la cresta (a algú) SV, reprendre algú / renyar (algú), acovardir-lo (R-M, EC)

Van haver de picar la cresta a la Maria / Li haurem de picar la cresta si continua comportant-se amb aquest desvergonyiment; tots els clients es queixen (*, R-M)

clavar un juli (a algú), cantar les veritats (a algú), cridar l’atenció (a algú), estirar les orelles (a algú), tocar-li el crostó (a algú), picar-li els dits (a algú), tocar-li l’esquena (a algú), traure-li la puça de l’orella (a algú)

tirar-li (alguna cosa) per la cara (a algú) (p.ext.), estar barres obertes (p.ext.)

CASTIGAR

picar-li els dits (a algú) SV, reprendre algú / castigar algú perquè escarmenti (R-M, EC)

Si torna a anar-se’n abans que sigui l’hora, li haureu de picar els dits, a veure si s’esmena (R-M)

picar la cresta (a algú), tocar-li l’esquena (a algú), clavar una lliçó (a algú), donar una lliçó (a algú), deixar (algú) escaldat, traure-li la puça de l’orella (a algú), deixar (algú) arreglat

CAVALLAR

picar-se la mar O, (al mar) alçar-hi, el vent, petites onades (EC)

Es va picar la mar, per això els socorristes van alçar la bandera groga / La mar s’ha picat: millor que no ens banyem avui

mar arrissada (p.ext.)

COMPLICITAT

picar l’ullet (a algú) SV, fer senyals tancant un ull / tancar i obrir ràpidament un ull tenint obert l’altre (R-M, IEC)

A les reunions sempre es dedica a picar l’ullet als seus col·laboradors més pròxims / Mira com li pica l’ullet per dir-li que és l’hora de marxar (*, R-M)

fer l’ullet (a algú)

CÓRRER

picar soleta SV, anar-se’n de pressa (A-M)

Va picar soleta perquè no l’enxampessin

prendre soleta

DESESPERAR-SE

picar-se el cap SV, desesperar-se / sentir ràbia o remordiment (R-M, *)

Quan va veure que s’havia equivocat, es picava el cap; no es consolava d’haver comès aquell error tan greu (R-M)

tirar-se de cap a les parets, arrencar-se els cabells, estirar-se els cabells, donar-se al diable, donar-se per la pell, tallar claus, pegar-se tocs pel cap

Pàgina 1 de 3 »