fer-se capaç (d’alguna cosa) SV, assabentar-se (R-M)
Li ha explicat moltes vegades com ha de comportar-se, però ell no se n’ha fet capaç i sempre comet incorreccions (R-M)
→ fer-se càrrec de
▷ no estar-ne capaç (d’alguna cosa) (ant.), prendre consciència (d’alguna cosa) (p.ext.)
fer-se càrrec (d’alguna cosa) SV, comprendre, ésser conscient, formar-se una idea clara (d’alguna cosa) (IEC)
No sap fer-se càrrec que els infants són enjogassats / Em faig càrrec que és un problema difícil (R-M, EC)
→ estar al cas (d’alguna cosa), prendre esment (d’alguna cosa), fer-se capaç (d’alguna cosa)
▷ fer-se el càrrec (d’alguna cosa) (v.f.)
fer-se una composició de lloc SV, (fer un) examen i consideració de la situació en què hom es troba, de les circumstàncies que l’envolten, etc., per orientar-se i actuar en conseqüència (EC)
Abans d’actuar, millor que facis una composició de lloc i analitzis bé la situació / Els tècnics no donaran el seu parer fins que no s’hagin fet una composició de lloc
fer-se gran SV, envellir / (un adult) envellir (EC, *)
La mare s’ha fet gran de cop (EC)
→ tornar-se gran, posar anys, entrar en dies
fer-se escapadís SV, escapar-se / haver aconseguit escapar-se (Fr, *)
L’atracador del banc es va fer escapadís poc abans que arribés la policia
→ fer-se escàpol
▷ prendre la fugida (p.ext.)
fer-se escàpol SV, escapar-se / haver aconseguit escapar-se (Fr, *)
El lladre s’ha fet escàpol davant dels seus ulls sense que ell ho pogués impedir
→ fer-se escapadís
▷ prendre la fugida (p.ext.), ensenyar els talons (p.ext.), ésser car de veure (p.ext.)
fer-se violència SV, constrènyer-se amb esforç a fer quelcom (IEC)
L’avi, tot i estant malalt, va fer-se violència i va aconseguir pujar les escales
→ posar-hi el coll, rompre’s l’esquena, rompre’s la cara
fer-se escapadís SV, desaparèixer sobtadament d’un indret
Es va fer escapadís en un segon i ja no el van tornar a veure mai més
→ fer-se fonedís, aixecar el vol, desfer-se com la sal en l’aigua, prendre el vol, tocar el dos
fer-se fonedís SV, desaparèixer sobtadament d’un indret (EC)
Ha aprofitat un moment de confusió per fer-se fonedís / Tens sort perquè el bony al braç s’ha fet fonedís (EC, *)
→ fer-se escapadís, aixecar el vol, desfer-se com la sal en l’aigua, prendre el vol, tocar el dos
▷ fer-se trobadís (ant.), ésser car de veure (p.ext.)
■ fer-se puré SV, trencar-se alguna cosa en fragments molts petits, diminuts
El gerro li va caure de les mans i es va fer puré: no en va quedar ni un tros més gran que una ungla / Ha relliscat quan anava cap a la cuina, els plats han caigut a terra i han quedat fets puré
▷ fer pols (alguna cosa) (p.ext.), fer farina (p.ext.)