CONVÈNCER
dur (algú) a escoltar es sermó SV, induir algú hàbilment a fer allò que espontàniament o per propi gust no hauria fet (R)
M’hi han duit a escoltar es sermó (També s’usa amb la forma dur (algú) a sentir es sermó) (R)
[Mall.]
dur (algú) a escoltar es sermó SV, induir algú hàbilment a fer allò que espontàniament o per propi gust no hauria fet (R)
M’hi han duit a escoltar es sermó (També s’usa amb la forma dur (algú) a sentir es sermó) (R)
[Mall.]
escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc SV, no voler atendre (R-M)
Escolta els consells dels seus pares amb orelles d’ase / Tot ho escolta amb orelles de ruc, com si res no anés per ell (També s’usa amb el nom ase) (*, R-M)
→ fer l’orni, entrar-li per una orella i sortir-li per l’altra (a algú), fer orelles de mercader, fer l’orella sorda, fer orelles de marxant, fer orelles de cònsol, tapar-se les orelles
dur (algú) a escoltar es sermó SV, enganyar qualcú amb mentides o embulls / convèncer algú d’una cosa que és un engany (R, *)
Per lo que dius, veig que t’han duit a escoltar es sermó. Mira que ho ets d’innocent! (També s’usa amb la forma dur (algú) a sentir es sermó)
→ portar (algú) a dida
[Mall.]
escoltar (alguna cosa) amb totes les seves orelles SV, escoltar atentament (IEC)
Ha escoltat el discurs amb totes les seves orelles, així que ell sabia que això no ho havia dit (També s’usa amb les altres formes del possessiu)
→ badar les orelles (a alguna cosa), ésser tot orelles, fer orelles (a alguna cosa), estar pendent dels llavis (d’algú)
no escoltar raons SV, no escoltar o seguir les consideracions, els consells, els arguments d’algú (A-M)
Sempre fa la seva, no escolta raons
→ no entendre’s de raons, no admetre raons, no entendre’s de romanços, no haver-hi terra per en Jordi