no cabre a la pell (d’alguna cosa) SV, sentir-se molt satisfet / estar molt content i fer-ne demostració / estar orgullós d’alguna cosa, ple de satisfacció (R-M, EC, EC)
Quan va guanyar el premi, no cabia a la pell de satisfacció / Va arribar que no cabia a la pell: estava molt content (S’usa normalment amb els noms alegria, goig, satisfacció, etc. com a complement de la preposició. El complement es pot ometre) (R-M, *)
→ no cabre a la seva pell
▷ saltar d’alegria (p.ext.)
no cabre a la seva pell SV, estar ple d’orgull, de satisfacció (IEC)
Quan li van donar el premi no cabia a la seva pell; estava molt content (També s’usa amb les altres formes del possessiu)
→ no veure-hi de cap ull, no cabre a la pell (d’alguna cosa), més content que un gínjol
▷ tenir els alegrois (p.ext.)
fer-li cabre (alguna cosa) al cap (a algú) SV, fer entendre alguna cosa a algú, convèncer-l’en
Fins que no m’ha fet cabre aquesta idea al cap, no ha parat / M’ha estat molt difícil fer-li cabre al cap que te’n vas
→ ficar-li (alguna cosa) al pap (a algú), donar-li entenent (alguna cosa, a algú)
▷ no cabre-li al cap (a algú) (p.ext.), ficar-li (alguna cosa) coll avall (a algú) (p.ext.)
no cabre-li el cor al pit (a algú) O, emocionat / estar emocionat, commogut vivament (Fr, *)
Des que ha sabut que és el pare d’una nena plena de salut, el cor no li cap al pit
→ bategar-li el cor (a algú)
▷ tocar el cor (a algú) (p.ext.), fer-li un salt el cor (a algú) (p.ext.)
no cabre-li a la barretina (a algú) SV, no poder comprendre, estranyar-se / no saber-se avenir d’alguna cosa (R-M, IEC)
No em cap a la barretina que ell tot sol ho hagi pogut fer (R-M)
→ no saber-se acabar (alguna cosa), no cabre-li al cap (a algú), no poder-se acabar (alguna cosa)
no cabre-li al cap (a algú) SV, no poder comprendre que una cosa sigui, esdevingui / no poder comprendre, estranyar-se (IEC, R-M)
No li cap al cap que jo vulgui deixar la col·locació per treballar pel meu compte / No li cabia dins el cap que li hagués tocat la loteria (També s’usa amb la forma no cabre-li dins el cap (a algú)) (R-M, *)
→ no poder-se acabar (alguna cosa), no cabre-li a la barretina (a algú)
▷ fer-li cabre (alguna cosa) al cap (a algú) (p.ext.), semblar mentida (p.ext.), ésser fort (p.ext.)
no cabre-li al cap (a algú) SV, no ésser comprensible (A-M)
No li cap al cap que el seu veí hagués comès l’assassinat / No li cap dins el cap que la seva filla vulgui marxar de casa / Les seves paraules no li caben al cap (També s’usa amb la forma no cabre-li dins el cap (a algú))
→ no poder-se acabar (alguna cosa), no cabre-li a la barretina (a algú)
▷ fer-li cabre (alguna cosa) al cap (a algú) (p.ext.), semblar mentida (p.ext.), ésser fort (p.ext.)
no cabre a la seva pell SV, estar ple d’orgull, de satisfacció (IEC)
Des que treballa a l’empresa no cap a la seva pell / Va guanyar el primer premi al concurs de pintura i no cabia a la pell (També s’usa amb les altres formes del possessiu) (*, R-M)
→ no cabre al món, no saber on posar els peus, no cabre a la pell (d’alguna cosa)
no cabre al món SV, sentir-se molt satisfet o important / ésser molt superbiós (R-M, IEC)
D’ençà que ha cobrat l’herència, no cap al món; s’ha tornat molt orgullós (R-M)
→ no cabre a la seva pell, tibat com un rave, amb el cap alt, no mirar cap ni cara, més inflat que un calàpet
no cabre-hi una agulla O, estar totalment ple (R-M)
A l’hora de començar ja no hi cabia una agulla; s’havien venut totes les entrades (R-M)
→ ple de gom a gom, no poder-s’hi ficar una agulla, no cabre-hi una punta d’agulla, no caure a terra una agulla, no passar-hi ni una agulla
Pàgina 1 de 2 »