buidar-se com un calàpet SV, tornar molt magre, especialment per diarrea (A-M)
Aquesta noia es buida com un calàpet: cada dia que passa la veig més prima
▷ ésser un sac d’ossos (algú) (p.ext.), perdre les carns (p.ext.), no tenir més que la pell i l’os (p.ext.), semblar un esquelet (p.ext.), ésser un carquinyoli (algú) (p.ext.), sec com un os (p.ext.), anar com un canal (p.ext.)
[Emp. (A-M)]
buidar el sac SV, dir tot el que cal / confessar-se (R-M, IEC)
Es penedia d’haver comès el crim i va buidar el pap de seguida / Si l’interroguen amb traça, li faran buidar el sac sense dificultat (*, R-M)
→ buidar el pap, cantar com una calàndria
buidar el pap SV, dir tot el que es vol dir / desfogar-se parlant / dir tot allò que hom pensa d’un determinat afer (IEC, A-M, EC)
Feia temps que volia buidar el pap i no podia; avui, per fi, ho ha explicat tot / Ha callat molt, però a la fi ha buidat el pap / Volia saber tota la veritat, i li va fer buidar el pap (R-M, EC, *)
→ buidar el sac, donar gust a la boca, treure la verinada, fer la verinada, no deixar-ne ni una al païdor, no quedar-ne ni una al païdor
▷ portar (alguna cosa) al pap (ant.), quedar curt (ant.), treure-li (alguna cosa) del pap (a algú) (inv.), descarregar el cor (p.ext.), treure (alguna cosa) del pap (p.ext.), portar-ne una al pap i una altra al sac (p.ext.)
buidar el sac SV, esbravar-se dient coses que costaven de retenir (EC)
Ja feia dies que li volia dir el que pensava sobre el seu comportament: tenia ganes de buidar el sac
→ fer la verinada, treure la verinada, buidar el pap, abocar-ho tot, rebentar el bot
buidar el sac SV, defecar / expel·lir els excrements (A-M, *)
Tenia mal de panxa, però ha buidat el sac i l’hi ha passat
→ buidar el ventre, anar de ventre, fer de cos, plantar una estaca
buidar el ventre SV, defecar / expel·lir els excrements (IEC, *)
Després del gran àpat va haver d’anar a buidar el ventre
→ anar de ventre, fer de cos, donar de ventre, buidar el sac
buidar-se el cap SV, esforçar-se, fatigar-se molt, en l’estudi, en la consideració, etc., d’una cosa (EC)
Treballava fins a buidar-se el cap per a intentar trobar una solució al problema / Descansa una mica i no et buidis el cap tantes hores rumiant el mateix tema
→ trencar-se el cap, escalfar-se el cap, esprémer-se el cervell
buidar-se el cap SV, preocupar-se / posar-se consirós, preocupar-se greument per alguna cosa (R-M, *)
Tenia el mal costum de buidar-se el cap cada vegada que les seves filles arribaven més tard del que era habitual / No cal buidar-se el cap per saber qui ho ha fet; ja ens ho diran demà (*, R-M)
→ trencar-se el cap, fer-se mala sang, posar-se pedres al fetge, menjar-se el coco
■ buidar el pap SV, treure convulsivament per la boca el contingut de l’estómac
Alguna cosa li va fer mal a la panxa perquè aquesta nit ha hagut d’anar més d’una vegada a buidar el pap
→ treure el menjar, treure les tripes per la boca, canviar la pesseta