ARRUPIR-SE
arrufar-se com un pollet SV, contreure’s, arrupir-se molt (A-M)
És molt fredolic i no és gens estrany veure’l arrufat com un pollet en un racó a prop del foc
→ arronsar-se com un cuc
arrufar-se com un pollet SV, contreure’s, arrupir-se molt (A-M)
És molt fredolic i no és gens estrany veure’l arrufat com un pollet en un racó a prop del foc
→ arronsar-se com un cuc
arrufar el front SV, cavil·lar / contreure el front en senyal de disgust o de preocupació (Fr, *)
Si el cotxe no té solució, no arrufis més el front, ja en comprarem un altre
→ arrufar les celles
▷ escalfar-se el cap (p.ext.)
arrufar les celles SV, contreure la part inferior del front en senyal de disgust o de preocupació (A-M)
Vinga, no t’hi capfiquis més, deixa d’arrufar les celles i vés a distreure’t
→ arrufar el front
▷ trencar-se el cap (p.ext.), escalfar-se el cap (p.ext.)
arrufar el nas SV, mostrar-se disconforme / manifestar desgrat, desaprovació / manifestar desaprovació, disgust (R-M, IEC, EC)
Quan li varen dir de qui es tractava, va arrufar el nas; tenia molt males referències d’aquell subjecte / No cal que arrufis el nas, que és una persona ben com cal / Va olorar el perfum i va arrufar el nas (R-M, R-M, *)
→ arrufar les celles, arronsar les celles
▷ tocar l’ase (p.ext.), fer escarafalls (d’alguna cosa) (p.ext.)
arrufar les celles SV, manifestar desgrat, desaprovació (EC)
Quan li van preguntar què li havia semblat l’espectacle, va arrufar les celles
→ arrufar el nas, arronsar les celles
▷ tocar l’ase (p.ext.), fer escarafalls (d’alguna cosa) (p.ext.)