arribar i moldre SCoord, enllestir una cosa al cap de poc d’haver-la començada / expressió usada per a manifestar que hom ha executat alguna cosa amb una rapidesa sorprenent (IEC, EC)
Ja ens esperaven; arribar i moldre; a les tres ja havíem acabat / Vam anar a la reunió i tot fou arribar i moldre; en un moment ja havíem finalitzat (Només s’usa en infinitiu) (R-M, *)
→ dit i fet
▷ fer via (p.ext.), passar via (p.ext.), no veure’s la feina als dits (p.ext.)
• arribar i empènyer (Men.), arribar i seure (Mall.)
[Barc., Vallès, Ripollès (A-M)]
arribar i seure SCoord, enllestir / enllestir una feina al cap de poc d’haver-la començada (R-M, *)
Què et pensaves tu? Que era arribar i seure? (Només s’usa en infinitiu)
→ dit i fet
▷ passar via (p.ext.)
• arribar i moldre (Barc., Vallès, Ripollès)
[Mall. (A-M)]
no arribar-li a la sola de la sabata (a algú) SV, ésser molt inferior a algú (IEC)
Ni en intel·ligència ni en capacitat de treball no li arriba a la sola de la sabata; és clarament inferior / Si li arribessis a la sola de la sabata no el tractaries tan malament / Vols dir que li arribarà mai a la sola de la sabata? Són incomparables (R-M, *, *)
▷ no arribar-li a la sola de les sabates (a algú) (v.f.), a l’alçada de (ant.), deixar (algú) darrere (ant.), no compondre (amb alguna cosa) (p.ext.), no restar a la saga (d’algú) (p.ext.)
no arribar-li a les dents (a algú) SV, no ésser suficient
Els cèntims que tens al banc no t’arriben a les dents, si vols comprar un cotxe
→ no haver-n’hi ni per a començar
■ fer arribar (alguna cosa) a mans (d’algú) SV, posar alguna cosa en poder, en possessió d’algú
Em va fer arribar el seu present a mans / Fes arribar l’adreça a mans de tots els convidats perquè ningú no es perdi
→ lliurar (alguna cosa) a mans (d’algú), fer (alguna cosa) a mans (d’algú), donar (alguna cosa) en mà (a algú)
arribar-li l’hora (a algú) O, arribar l’hora de morir-se, l’hora de la mort (IEC)
Pateix molt, pobre home, però es veu que encara no li ha arribat l’hora; sofrirà molt, abans de morir / Gaudeix de la vida, que en qualsevol moment et pot arribar l’hora / Ha arribat la seva hora (R-M, *, EC)
→ ésser la seva hora
▷ l’hora suprema (p.ext.), l’hora de la mort (p.ext.), tenir les hores comptades (p.ext.)
arribar i moldre SCoord, obtenir tot seguit el que hom es proposava / expressió usada per a manifestar que hom ha obtingut alguna cosa amb una rapidesa sorprenent (Fr, EC)
Va ser arribar i moldre, vaig convèncer immediatament tota l’audiència de la necessitat de tirar endavant el meu projecte (Només s’usa en infinitiu)
→ dit i fet
▷ amb les mans buides (ant.), quedar amb un pam de nas (ant.)
• arribar i fer farina (Gir., Llofriu), arribar i fènyer (Val.), arribar i seure (Mall.), arribar i empènyer (Men.)
[Barc., Vallès, Ripollès (A-M)]
arribar poc enllà SV, tenir poca intel·ligència o penetració (A-M)
Aquest noi arriba poc enllà, el pobre: no és gaire espavilat
→ no arribar més enllà, no allargar gaire, calçar pocs punts, no calar-hi gaire, no despenjar de gaire alt, no donar per més, tant n’hi ha i bon pes
no arribar més enllà SV, tenir poca intel·ligència o penetració (A-M)
Ho sento, però no arribo més enllà: reconec que no sóc gaire espavilat
→ no allargar gaire, calçar pocs punts, no calar-hi gaire, arribar poc enllà, no despenjar de gaire alt, més ruc que una sopa
arribar a temps SV, arribar a un acte, abans que aquest comenci o s’esdevingui (A-M)
Has arribat a temps; necessitava que algú m’ajudés / No hem arribat a temps al concert / Van sortir a temps dels grans magatzems, un segon més tard i l’atemptat els hauria afectat / El que dius ve a temps per a resoldre la situació (També s’usa amb els verbs de moviment entrar, sortir, venir, etc.) (R-M, EC, *, *)
→ ésser a temps (de fer alguna cosa), venir a tall, venir a tomb, a bona hora