LENTAMENT
anar d’espai SV, anar amb calma, a poc a poc / lentament (A-M, IEC)
Anaven d’espai i amb molta calma
→ a poc a poc
• anar a espai (Val.)
[Men. (A-M)]
anar d’espai SV, anar amb calma, a poc a poc / lentament (A-M, IEC)
Anaven d’espai i amb molta calma
→ a poc a poc
• anar a espai (Val.)
[Men. (A-M)]
anar xano-xano SV, (anar) lentament (R-M)
Va anar xano-xano cap a casa seva / Es passejava xano-xano pel moll, entre les caixes i el cordam de les amarres (També s’usa amb els verbs caminar, passejar, etc. i amb la forma anar xino-xano) (*, R-M)
→ a poc a poc, xau-xau, tau-tau
anar a la ronsa SV, una embarcació que no està ancorada ni amarrada, anar a la mercè del vent (IEC)
Es va adormir i la barca en què viatjava anava a la ronsa
→ anar a la deriva, anar en roda
▷ anar a pic (p.ext.), anar a fons (p.ext.)
anar a llunes SV, dit per a indicar que és propens a variar, inconstant
L’humor d’aquesta persona va a llunes
→ anar a rauxes, anar a rampells, més variable que el vent, tenir llunes (algú)
no anar fi SV, (no) estar, trobar-se bé (EC)
Últimament no vaig fi. Potser aniré a fer-me una revisió a l’hospital / No està gaire fina / Després d’uns dies de llit en Pere ja anava més fi (També s’usa amb el verb estar i amb els quantificadors gaire, més, molt, etc. en posició preadjectival)
→ no estar catòlic, no estar llatí, no estar de filis, estar cloc-piu, tou com una figa, no estar de son prou
anar-se’n al dimoni SV, perdre’s, fer-se malbé, ésser destruït (A-M)
L’estofat se n’ha anat al dimoni: la cuinera l’ha deixat al foc i s’ha distret (Fr)
→ anar-se’n a la pífia, anar-se’n a perdre oli, anar a mal borràs
anar l’ull al bou O, malfiar-se / desconfiar excessivament (R-M, *)
L’han escarmentat tantes vegades, que ara va l’ull al bou; no es fia de ningú (R-M)
→ no fiar-se ni de la seva ombra, mirar (algú) de cua d’ull, mirar (algú) de reüll
▷ anar amb els peus plans (p.ext.)
anar amb una sabata i un esclop SV, anar amb peces de vestit molt bones i altres de molt dolentes (A-M)
Li convé renovar algunes peces de vestir perquè va amb una sabata i un esclop
→ anar amb una sabata i una espardenya
anar amb una sabata i una espardenya SV, vestir o obrar descuradament (R-M)
Prou té bona roba, l’Enric, però li agrada d’anar amb una sabata i una espardenya; vesteix com un perdulari (R-M)
→ anar amb una sabata i un esclop, pengim-penjam
anar com un alarb SV, anar mal vestit, descurat (R-M)
D’ençà que és casat vesteix més correctament; abans anava com un alarb, tot desmarxat i ple de taques / Vas com un alarb amb els punys de la camisa descordats i la corbata amb el nus tort / Sempre va amb roba vella i estripada: va com un alarb (R-M, *, *)
→ anar atrotinat, fet un carnestoltes, fet un pellingot, com un pallasso
▷ ésser un alarb (p.ext.), quedar-li com unes calces de capellà (a algú) (p.ext.)