anar a llunes SV, dit per a indicar que és propens a variar, inconstant

L’humor d’aquesta persona va a llunes

→ anar a rauxes, anar a rampells, més variable que el vent, tenir llunes (algú)

tenir llunes (algú) SV, tenir l’humor desigual, estar uns dies de bon tremp i altres de mal tremp / ésser d’humor variable (A-M, IEC)

No sap mai com agafar-lo; té llunes; adés està content adés està de mal humor / Vés amb compte que és una persona que té llunes, adés està alegre adés està trista (R-M, *)

→ tenir dies (algú), fer puges i baixes, anar a rauxes, anar a llunes, anar a dies, ésser un penell (algú)

▷ no haver-hi per on agafar (algú) (p.ext.), va com va (p.ext.), tenir males llevades (p.ext.), tenir coses (p.ext.)