PARLAR

abaixar la veu SV, fer descendir a un grau inferior d’entonació o afinació, a una condició inferior, a un grau inferior d’intensitat, a un tant inferior (IEC)

Abaixa la veu, que ja et sento; no cal que cridis

abaixar el to, abaixar el diapasó

aixecar la veu (ant.), alçar el diapasó (ant.)

RECONCILIAR-SE

abaixar les armes SV, cessar les hostilitats (IEC)

Quan va arribar la seva mare van abaixar les armes i van fer veure que s’avenien en tot

deposar les armes, fer les paus, fumar la pipa de la pau

retre’s a discreció (p.ext.)

REFRENAR

abaixar-li els fums (a algú) SV, refrenar l’actitud o l’actuació d’algú que es comporta altivament

És un pretensiós, necessita algú que li abaixi els fums

pujar-li els fums al cap (a algú) (inv.), posar (algú) al seu lloc (p.ext.), tenir fums (p.ext.), tallar les ales (a algú) (p.ext.)

RESIGNAR-SE

abaixar el cap SV, resignar-se al parer o voler d’altri / cedir al parer d’altri, resignar-se a una falsedat (R-M, EC)

Tot i la falsedat de les acusacions va haver d’abaixar el cap / Jo sabia que el que en Pau deia era mentida, però vaig haver d’acotar el cap (També s’usa amb el verb acotar) (R-M, *)

haver-se’n d’estrènyer el cap

alçar la cresta (ant.), portar la seva creu (p.ext.), tòrcer el coll (p.ext.)

RETRE'S

abaixar calces SV, retre’s, atenuar l’oposició (A-M)

És l’hora d’abaixar calces, no podem continuar discutint d’aquesta manera

arriar la bandera, plegar banderes, abaixar veles

« Pàgina 2 de 2