ésser de sangs calentes SV, ésser molt irascible o apassionat (A-M)
No tolera els errors dels altres i, a més, és de sangs calentes / No sap parlar sense ofendre; algun dia trobarà algú de sangs calentes i s’hi haurà de barallar (*, R-M)
→ ésser de geni viu, tenir les sangs calentes, tenir sang a l’ull, ésser de mala jeia, ésser de mala llet, ésser del morro fort, ésser del morro tort, ésser tallat de mala lluna, ésser una argelaga (algú), ésser una pólvora (algú)
▷ ésser de sang calenta (v.f.)
ésser una pólvora (algú) SV, ésser molt irascible (A-M)
No li diguis res que li pugui saber greu, perquè et clavarà un crit: és una pólvora
→ ésser de mala jeia, ésser de sangs calentes
ésser una pólvora (algú) SV, ésser molt irascible (A-M)
És una pólvora quan està d’exàmens
→ ésser de mala jeia, ésser de sangs calentes
ésser un cervell moll (algú) SV, (ésser una) persona de poc enteniment, que no reflexiona (A-M)
És un cervell moll. A veure quan se centra una mica / Aquest sembla que tingui el cervell moll, no és capaç de seguir cap raonament (També s’usa amb la forma tenir el cervell moll)
→ tenir un cervell de canari, cervell de mosquit, tenir un cervell de gat
[Or. (A-M)]
ésser enlaire SV, (ésser) pendent, sense resoldre (EC)
No sé pas com anirà la cosa: tot és encara enlaire (També s’usa amb els verbs estar, quedar, restar, etc. i amb l’adverbi encara en posició preadverbial) (EC)
→ en suspens, sense closca, a la balança, en estudi
▷ ésser al sac (ant.), deixar (alguna cosa) enlaire (inv.), ésser verd (p.ext.), quedar al tinter (p.ext.), estar a quinze i ratlla i la pilota encalada (p.ext.)
ésser un mal cap (algú) SV, ésser una persona perduda, disbauxada (IEC)
És un mal cap, a casa seva no li veuen el pèl
→ ésser un bala perduda, ésser un tronera, cap sense barret, cap de trons
■ ésser de justícia SV, ésser conforme a la veritat o a la justícia
És de justícia que li tornis els diners que et va deixar
→ ésser de raó
ésser de raó SV, ésser conforme a la veritat o a la justícia (A-M)
És de raó que li concedeixin el crèdit que va demanar / Em sembla un homenatge de raó, després de tot el que ha fet per la Institució (*, R-M)
→ ésser de justícia
▷ ésser raó (v.f.)
ésser llàstima SV, ésser lamentable (A-M)
És llàstima, de perdre el temps d’aquesta manera / Que és llàstima no poder remediar tanta misèria (Només s’usa en tercera persona del singular. També es fa servir amb el modificador gran en posició prenominal) (EC, A-M)
→ ésser pecat, ésser de plànyer, ésser de doldre, saber greu (a algú)
ésser pecat SV, fa pena, sap greu (IEC)
És pecat que l’hagin de perdre (Només s’usa en tercera persona del singular) (A-M)
→ ésser de plànyer, saber greu (a algú), ésser llàstima