ésser el súmmum SV, alguna cosa o algun fet, ésser molt extraordinari
Aquest pastís que has fet és el súmmum, és boníssim / Això que m’has fet ja és el súmmum, estic farta del teu comportament
→ ésser d’allò que no hi ha, ésser l’hòstia, de pel·lícula
▷ ésser el bo del cas (p.ext.)
[súmmum: llatinisme]
ésser l’hòstia (algú) SV, ésser sorprenent, menyspreable / algú, ésser molt divertit, sorprenent, desconcertant, en alguns aspectes (R-M, *)
Ets l’hòstia, tota la setmana parlant d’anar al camp i ara dius que ens n’hi anem sols! / És l’hòstia, ha acomiadat el dependent perquè ha gosat discutir-li una opinió (R-M)
→ ésser d’allò que no hi ha, ésser massa (algú), ésser la pera (algú), ésser la pera llimonera (algú)
■ ésser la pera (algú) SV, algú, ésser molt divertit, sorprenent, desconcertant, en alguns aspectes
Aquest anglès és la pera, porta sandàlies tot l’any
→ ésser l’hòstia (algú), ésser la pera llimonera (algú), ésser massa (algú), ésser un cas (algú), ésser un cas com un cabàs
■ ésser la pera llimonera (algú) SV, algú, ésser molt divertit, sorprenent, desconcertant, en alguns aspectes
En Lluc és la pera llimonera, amb ell et passaries el dia rient
→ ésser la pera (algú), ésser l’hòstia (algú), ésser massa (algú), ésser un cas (algú)
■ ésser massa (algú) SV, algú, ésser molt divertit, sorprenent, desconcertant, en alguns aspectes
Aquest paio és massa, amb ell no pararies de riure / De jove, l’Enric era massa, sempre es descuidava una cosa o altra
→ ésser la pera (algú), ésser l’hòstia (algú), ésser la pera llimonera (algú), ai cabàs
■ ésser per a llogar-hi cadires SV, dit per a referir-se a quelcom extraordinari
L’espectacle era per a llogar-hi cadires / Ara em diu que no ha assistit a la reunió perquè no s’havia mirat l’agenda. És per a llogar-hi cadires!
→ haver-n’hi per a llogar cadires
▷ ésser per a sucar-hi pa (p.ext.)
ésser un cas com un cabàs SV, ésser digne de ser comentat / ésser una cosa extraordinària (R-M, EC)
Això que m’expliques és un cas com un cabàs, se’n podria escriure un llibre
→ ésser un cas, ésser de por, ésser la pera
▷ passar-li un cas com un cabàs (a algú) (p.ext.), perdre-se’n el motlle (p.ext.), ésser el bo del cas (p.ext.)
ésser una joia (algú) SV, (ésser una) persona digna de gran estima (EC)
Aquell noi és una joia / Tinc un fill que és una joia; mai no no ens dóna cap disgust (EC, *)
→ ésser un tresor (algú), ésser un sol (algú), ésser una benedicció (algú), fer enamorar pedres, fora de sèrie, ésser un crac, ésser un bé de Déu
▷ ésser una arracada (algú) (ant.), ésser una perla (algú) (p.ext.)
ésser de la flamarada SV, tenir idees exaltades (IEC)
Aquest noi és de la flamarada, té unes opinions polítiques molt radicals
→ cap calent
ésser bufar i fer ampolles SV, expressió per a indicar la facilitat amb què hom fa una cosa / ésser del tot fàcil de fer (IEC, EC)
No costa gens, és bufar i fer ampolles i de seguida n’aprendràs / Per ella aprendre a conduir va ser com bufar i fer ampolles (Només s’usa en tercera persona del singular i amb la forma ésser com bufar i fer ampolles) (R-M, *)
→ ésser de clau passat, ésser pa i nous, ésser flors i violes, més fàcil que beure’s un ou, ésser com donar palla a la mula, ésser pa sucat amb oli, ésser peix al cove, treure el cargol bufant, llis i pla
▷ costar Déu i ajuda (ant.), en un no res (p.ext.)