ésser un bala perduda SV, (ésser una) persona eixelebrada, poc seriosa, sense seny (EC)
De petit, quan tenia gana, robava. Era un bala perduda perquè no pensava en les conseqüències dels seus actes
→ cap lleuger, baliga-balaga
▷ baliga-balaga (p.ext.), barliqui-barloqui (p.ext.)
ésser un poca substància SV, expressió que hom utilitza per a designar una persona lleugera i de poc seny (EC)
És un poca substància / Aquest noi és un poca substància; hauria de centrar-se una mica i posar més seny a l’hora de fer les coses (EC, *)
→ baliga-balaga, cap buit, cap lleuger
ésser salat (algú) SV, que té gràcia o agudesa (EC)
La Maria és salada per naturalesa; ja es nota, fins i tot quan camina (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadjectival)
→ ésser molt flamenc, ésser un argent viu, més viu que la tinya, viu com un alarb
▷ ésser un passerell (ant.)
ésser un bon escolà SV, eixerit / ésser viu, despert, deseixit (Fr, *)
Ja ets un bon escolà! (Fr)
→ ésser un argent viu
▷ ésser de l’ull del vent (p.ext.)
ésser un estornell SV, (ésser una) persona eixerida, molt desperta de potències (A-M)
No se n’hi escapa ni una; es coneix molt bé totes les minúcies de la feina; és un estornell (R-M)
→ ésser una espurna (algú), ésser un argent viu, pensar-se-les totes
■ ésser tot un senyor SV, ésser molt elegant
Amb l’esmòquing, en Ramon és tot un senyor / La Maria és tota una senyora; sempre sap posar-se el vestit adequat a cada ocasió (Sovint s’omet el quantificador tot. També s’usa amb els noms dama i senyora)
→ ésser tot un home
▷ tenir classe (p.ext.)
ésser una boca d’or SV, parlar bé / dit d’un bon orador o de qui diu coses encertades (IEC, EC)
Dóna bo d’escoltar-lo; és una boca d’or (R-M)
→ tenir un bec d’or, tenir bon bec, tenir una boca d’or, saber manejar la llengua
ésser una gaita SV, resultar molest (R-M)
Aquest nou reglament és una gaita; hi ha uns canvis d’horaris absurds i desavinents (R-M)
→ ésser una llauna
ésser una llauna SV, (ésser un) fastidi, molèstia causada per una xerrameca o altra actuació persistent (A-M)
Que no vinguin quan han de venir és una llauna i tot s’endarrereix / Estudiar una matèria que no t’agrada és una llauna
→ ésser una gaita, ésser una mort
ésser pitjor el remei que la malaltia O, aplicar una solució que, lluny de resoldre el problema, l’empitjora (IEC)
Per treure aquesta taca se t’estriparà el llibre i serà pitjor el remei que la malaltia; val més que la deixis estar (També s’usa amb el castellanisme enfermetat) (R-M)
→ fugir del foc i caure a les brases, anar de mal en pitjor, valer més el remei que la malaltia