sortir a camí SV, trobar camí després d'haver anat perdut sense camí (DIEC1)
Convé que sortim a camí, si volem arribar d'hora a casa (També s'usa amb el verb eixir)
▷errar el camí (ant.), perdre el camí (ant.), no saber on té la mà dreta (p.ext.)
sortir a camí SV, trobar una solució (R-M)
Cal que ens espavilem i que sortim a camí; no podem allargar més aquesta qüestió / Això que em proposes pot ésser la solució; em sembla que per fi hem sortit a camí (També s'usa amb el verb eixir) (R-M)
sortir a camí (d'algú) SV, anar en sentit contrari al seu per reunir-se amb ell més prest que si l'esperassen (A-M)
Sentint lo metge venir aquests, encontinent se féu a camí a ells (A-M)