quedar de pedra SV, romandre sense paraula a causa d'una gran sorpresa, d'una gran admiració, etc. / indicant una gran sorpresa (EC, DIEC1)
Amb la petició de divorci ha quedat de pedra / La sorpresa ha sigut tan gran que ha quedat petrificat (També s'usa amb els verbs restar, romandre, etc. i amb l'adjectiu petrificat)
→quedar d'una peça, quedar sense paraula, restar amb la boca oberta, quedar amb un peu enlaire
▷deixar (algú) de pedra (inv.), caure d'esquena (p.ext.), perdre la paraula (p.ext.), veure visions (p.ext.), quedar fred (p.ext.)
quedar de pedra SV, sorprendre's en gran manera (R-M)
Va quedar de pedra quan va rebre aquella notícia tan sorprenent / Quan el va veure, va quedar petrificat (També s'usa amb els verbs restar, romandre, etc. i amb l'adjectiu petrificat)
→quedar sense paraula, quedar sense resposta, quedar mort, quedar parat, quedar verd, quedar amb un peu enlaire, quedar d'una peça, quedar glaçat
▷deixar (algú) de pedra (inv.), quedar fred (p.ext.)
quedar de pedra SV, sorprendre's en gran manera (R-M)
En sentir que insultava el director a la cara es quedà de pedra (També s'usa amb els verbs restar, romandre, etc. i amb l'adjectiu petrificat) (R-M)
→fer-se creus (d'alguna cosa), rapar-se ses celles, caure de cul
▷deixar (algú) de pedra (inv.), quedar fred (p.ext.)
quedar de pedra SV, sorprendre's en gran manera (R-M)
Davant de tanta gosadia, tots vam quedar de pedra; ens semblava impossible (També s'usa amb els verbs restar, romandre, etc. i amb l'adjectiu petrificat) (R-M)
→quedar sense paraula, quedar sense resposta, quedar mort, quedar parat, quedar verd, quedar amb un peu enlaire, quedar d'una peça, quedar glaçat, caure de cul, quedar blau, restar clavat en terra, quedar de pasta de moniato
▷deixar (algú) de pedra (inv.), quedar fred (p.ext.)