perdre el cap SV, perdre el domini de si mateix / torbar-se mentalment (R-M, DIEC1)
Davant d'aquells insults va estar a punt de perdre el cap, però va saber-se contenir / Mireu de no perdre el cap en cap circumstància; penseu que ben segur que intentaran provocar-vos (També s'usa amb el nom testa) (R-M)
→perdre l'oremus, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el seny, perdre els estreps, perdre la carta de navegar, perdre els daus, perdre l'enteniment
perdre el cap SV, no saber algú el que es fa / perdre el seny, enfollir-se, torbar-se mentalment (DIEC1, EC)
Del disgust d'haver-se-li mort un fill, aquesta pobra dona va perdre el cap / No entenc quines coses més estranyes fa; sembla que hagi perdut el cap (R-M)
→perdre el seny, perdre l'oremus, perdre el senderi, perdre la xaveta, tocar-se de l'ala, tocar-se del bolet, tocar campanes, anar-se'n del cap, beure's el cervell, beure's el seny, trabucar-se-li l'enteniment (a algú), perdre es corbam, perdre els daus, perdre es cambuix, perdre l'enteniment, donar del cap per les parets, perdre l'esma
▷girar-li el cervell (a algú) (p.ext.), fer desbatejar (algú) (p.ext.)