Cerca

FRACASSAR

perdre el capítol SV, fracassar en la consecució d'allò que es disputa entre molts / no aconseguir allò que es disputava entre molts (FrDIEC1)

A les oposicions hi ha poques places i molts aspirants, i ell és dels qui han perdut el capítol

guanyar el capítol (ant.)

EMPAL·LIDIR

perdre el color SV, empal·lidir / alterar-se el color de la cara, normalment a causa d'un mareig, d'un ensurt, etc. (Fr*)

Va perdre el color perquè alguna cosa se li havia posat malament

tornar-se groc, tornar-se blanc

rodar-li el cap (a algú) (p.ext.), marejat com una coca (p.ext.), marejat com una sopa (p.ext.), rodament de cap (p.ext.)

ESVERAR-SE

perdre el compàs SV, perdre la moderació o la serenitat (A-M)

Quan va tenir l'accident va perdre el compàs i es va atabalar

perdre els estreps, perdre el seny, perdre el timó, perdre l'oremus

treure (algú) de compàs (inv.)

DESCOMPTAR-SE

perdre el compte SV, descomptar-se a causa d'una circumstància aliena / arribar a no saber-ne la quantitat (R-MA-M)

No enraonis; m'has distret i m'has fet perdre el compte; ara no sé quantes cullerades hi he posat / Si he arribat a perdre el compte de les que festejava (R-MA-M)

perdre el calastró

fer un compte com una maça (p.ext.), no sortir-li els comptes (a algú) (p.ext.)

NOMBRÓS

perdre el compte de SV, no poder comptar per haver-se esdevingut quelcom moltes vegades / arribar a no saber-ne la quantitat, les vegades que s'ha esdevingut una cosa (R-MEC)

Ja he perdut el compte de les vegades que t'he advertit que no toquessis aquesta màquina / He perdut el compte del nombre de les cartes que hem rebut adreçades al programa (R-M)

no tenir fi ni compte

DESMAIAR-SE

perdre el coneixement SV, desmaiar-se / sofrir una síncope, perdre la força vital (DIEC1*)

Amb la caiguda va perdre el coneixement i va estar una bona estona sense retornar-se / Ens vàrem espantar molt perquè sobtadament va perdre el coneixement (R-M)

perdre els sentits, caure en basca, perdre el món de vista, perdre els esperits, perdre sa tramuntana de vista, caure rodó

cobrar el coneixement (ant.), tornar en si (ant.), no ésser d'aquest món (p.ext.)

OBLIDAR-SE

perdre el conill SV, perdre la noció d'allò que es deia o que s'anava a dir; perdre el fil de la conversa (A-M)

Es va allargar tant explicant l'anècdota que va perdre el conill

fugir-li es conill (a algú)

passar-li per ull (a algú) (p.ext.), passar (alguna cosa) per alt (p.ext.), fugir-li del cap (a algú) (p.ext.)

[Mall., Men.]

DESVIURE'S

perdre el cul per SV, desfer-se per algú o per alguna cosa (DIEC1)

En Pere ha perdut el cul per connectar-se a internet i es passa el dia davant de l'ordinador / En Jaume perd el cul per la Maria

matar-s'hi (p.ext.), no viure (p.ext.)

DIVAGAR

perdre el fil (d'alguna cosa) SV, no seguir la il·lació d'un tema (R-M)

Limiteu-vos a explicar l'assumpte que us preguntem, no perdeu el fil (El complement és opcional)

pixar fora de test, fugir d'estudi

fer un incident (inv.), saltar d'una cosa a l'altra (p.ext.), fer volar coloms (p.ext.)

DISTREURE'S

perdre el fil (d'alguna cosa) SV, no seguir la il·lació d'un tema (R-M)

Va deixar durant un moment d'escoltar el conferenciant i va perdre el fil; després ja no va saber a què es referia / Vaig deixar d'escoltar dos capítols i ja n'he perdut el fil (El complement és opcional) (R-M)

fugir-li es conill (a algú)

lligar caps (ant.), reprendre el fil (d'alguna cosa) (ant.), tornar a prendre el cap del fil (d'alguna cosa) (ant.), fer un incident (inv.), trencar-li les oracions (a algú) (p.ext.), tenir el cap a tres quarts de quinze (p.ext.)