parlar entre dents SV, articular confusament les paraules / parlar de manera que no s'entengui el que hom diu / parlar obrint molt poc la boca, de manera poc intel·ligible, generalment per estar irritat, disgustat, molt preocupat, etc. (R-M, DIEC1, A-M)
Es nota que està enfadat, perquè parla entre dents / Ha dit alguna cosa entre dents, però no l'he entès (També s'usa amb els verbs botzinar, dir, etc.)
→dir (alguna cosa) amb mitja boca
▷fer embuts (p.ext.), menjar-se les paraules (p.ext.)
parlar entre dents SV, articular confusament les paraules / parlar de manera que no s'entengui el que hom diu / parlar obrint molt poc la boca, de manera poc intel·ligible, generalment per estar irritat, disgustat, molt preocupat, etc. (R-M, DIEC1, A-M)
Sempre va parlant entre dents, però mai no diu la causa del seu mal humor / Què dius entre dents? Vinga, no remuguis, home! / Botzinant entre dents amb l'obsessió de témer que trobaríem el parany ocupat (També s'usa amb els verbs botzinar, dir, etc.) (R-M, *, A-M)
→dir (alguna cosa) amb mitja boca, grunyir més que una premsa de lliura
▷fer embuts (p.ext.)
parlar entre dents SV, articular confusament les paraules / parlar de manera que no s'entengui el que hom diu / parlar obrint molt poc la boca, de manera poc intel·ligible, generalment per estar irritat, disgustat, molt preocupat, etc. (R-M, DIEC1, A-M)
Prou de parlar entre dents! Si tens alguna queixa, digues-ho clarament / Ha botzinat entre dents que la feina estava mal feta, però no li ho ha dit clarament (També s'usa amb els verbs botzinar, dir, etc.) (R-M, *)
→dir (alguna cosa) amb mitja boca, grunyir més que una premsa de lliura
▷fer embuts (p.ext.); ésser com les carretes de Mallorca, que ronquen i porten (p.ext.)