LLOAR
omplir-se-li la boca (a algú) SV, parlant d'algú: extremar-ne les lloances (A-M)
Admirava tant el seu marit que se li omplia la boca de bones paraules, quan parlava d'ell
→fer-se-li la boca gran (a algú), posar (algú) a les estrelles
omplir-se-li la boca (a algú) SV, parlant d'algú: extremar-ne les lloances (A-M)
Admirava tant el seu marit que se li omplia la boca de bones paraules, quan parlava d'ell
→fer-se-li la boca gran (a algú), posar (algú) a les estrelles
omplir-se-li la boca d'aigua (a algú) O, sentir desig molt intens de menjar o beure una cosa molt agradable al gust (A-M)
Amb aquella flaire que venia de la cuina se li omplia la boca d'aigua
→fer-se-li la boca aigua (a algú), créixer-li la saliva a la boca (a algú)